Anomenem "centralitat" política a l'ultra conservadora manera de seguir de genolls i amb cara de memos tot veient com la crisi i Espanya s'ens mengen amb patates.
La centralitat política, ès com aquell que veient com s'enfonsa el vaixell no opta de manera activa per sobreviure. La centralitat, tal i com l'entenen els nostres polítics ès posar-se a resar el rosari mentre esperem a que ens arribi l'aigua a la calva.
Digueu-li radicalisme, digue-li pets de monja, però els catalans necessitem deixar-nos d'estúpids centralismes polítics de fireta.
Necessitem una nova relació amb Espanya, necessitem fer atractiu per les inversions el nostre mercat de treball, i necessitem aprofitar al màxim TOTS els nostres recursos econòmics (privats i públics). Si no ho fem així, el nostre futur ès tant esperançador com el d'una vedella nedant en una piscina plena de piranyes.
No podem ni per un dia més seguir amb els plantajaments ultra conservadors, d'Espanya, els sindicats (els espanyols) i la gran banca (espanyola també). Hem d'arriscar, ens hem de moure, ens hem de posicionar i actuar, treballar i lluitar.
Per molts dels nostres polítics la "centralitat" no ès més que seguir vivint (i cobrant) tal i com han fet els ùltims 30 anys. I el mòn ha cambiat molt i ells ja son vells sense més empenta que la de liquidar l'hipoteca de la Torreta a Sant Just...
The Birds, I'll fell a whole lot of better
5 comentaris:
Oh, quina tunejada! I quin escrit més ben polit!
(Vol dir que els d'aquí i els d'allà no juguen en el mateix equip? Que ens donen pinso estatutari per tenir-nos distrets? Després d'en Moragues tot han estat merdegades.)
Diguem que m'he decidit a rentar la cara a aquesta reunió de lletres.
Se pas que farem... se pas on arribarem
perdo jove, la meva única droga és la vida, la fumeta la deixo per a maleducats com tu!
una vegada un ciclista de pega
en una corba va caure al mig del fang
i en el rulé, se li va fer,çun gros fora't que ell estavapa amb un paper.
apasiau
Ja em disculpareu la gosadia mestre; quina relació guarda el vostre comentari amb el texte?
Jo, que sóc una petita llagosta no arribo tant amunt, mestre, ensenyeu-me.
cap, només era perquè arribés el missatge. Per cert en una cosa almenys estaríem d'acord, en el tracte injustn (o d'oblit) que s'ha dispensat a general Moragues de qui n'he parlat reivindicant la seva figura en més d'una ocasió, tot i que també és cert que el varen enxampar a la platja de la Barceloneta quan un any és tard dels fets pretenia fugir a Mallorca, però per organitzar noves tropes.
Publica un comentari a l'entrada