Estem visquent l'època d'or del club que vós presidiu.
I ara marxeu? ara ens deixeu?
Va!!! va!!! no fotem pas el boig!!!!
Organitzem una tupinada, un cop d'estat, camps de refugiats dissidents... el que sigui, però no podeu pas fotre el camp ara.
On voleu anar que estigueu millor que aquí, on sou, presidint el Barça? Voleu entrar en política?
No!! home, no.
Us destroçaran amb dossiers de tota mena, us difamaran, us diran separatista radical, haureu de lluitar amb tota la premsa, i fins i tot us emmerderan la familia.
I com a molt, i amb molta sort podeu arribar a sortir President de la Generalitat, i què? Sereu president per anar pidolar diners a Madrid? assistireu al primer aniverari de la defunció de Samaranch? Us haureu d'agenollar davant sentències polititzades d'alts tribunals espanyols?
Els nens us relacionen amb la victòria, amb l'èxit, amb l'orgull de passejar la bandera catalana als cims més alts de l'esport. Els nens ja no saben què és ser el segon i passar vergonya sovint (això ja ho aprendran de grans), heu aconseguit imprimir esperit guanyador a una generació jove i ens heu fet oblidar el passat als més grans...
I ara marxaràs a fer "el Montilla"? Va!! home va!!!
Catalunya et necessita, no deixis el Barça!!!
Loose ends; Thats it
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada