Quan un general deixa a tot seu exèrcit al mig de la batalla per salvar-se, està dilapidant tota la seva autoritat sobre la tropa.
Més greu és encara quan aquest general ho és per aclamació popular de la seva gent, quan s'el ha defensat d'acusacions incertes i quan s'el ha seguit en moments difícils. La fugida no deixa dubtes del veritable compromís del que fuig, per molt general que sigui.
No acabo d'entendre que va fer predicar a Joan Laporta a favor de la regeneració política per acabar a les llistes del partit que ostenta el record Guiness del piratisme, el poltronisme i el deshonor polític, no ho entenc...
Tampoc entenc que qui ha espanyolitzat la política catalana a base de falcar al PSOE durant anys i anys a totes les administracions i institucions del país avui reclami "unitat" a la tropa abandonada.
Jerkys i Reagrupats junts, fa mesos que insulten, menystenen i falten al projecte de SI, uns eren els "escollits" i els altres els "autèntics i genuins". A Laporta el lapidaven tant uns com els altres, tot i així, més de cent mil catalans varen confiar en Joan Laporta i en el projecte SI, avui, els lapidats son els que queden a SI. Els tiren pedres de totes bandes mentre els reclamen unitat... tampoc ho entenc.
No entenc tampoc el gravíssim error estratègic de SI al voler presentar-se a les municipals. Als municipis s'ha de practicar una mena de política que rés té a veure ni amb la transversalitat, ni amb la regeneració política, com tampoc sé veure la trascedència que l'Ajuntament de Gratallops proclami l'independència unilateral de Catalunya.
L'acudit fàcil per retratar l'independentisme és el que l'iguala a la Vida de Brian dels Monty Phyton. Jo el veig cada vegada més com "La jueva calenta que s'ho empassava tot" de Rocco Sifredy.
Miracle Workers; When a Woman Calls My Name
1 comentari:
Ummm no cal ser jueva per empassar-s'ho tot...
Estic a punt de rendir-me
Boníssims els Miracle Workers, no coneixia aquesta cançó.
Ula-Ula
Publica un comentari a l'entrada