El que es va presentar com una gran coalició independentista només ha aconseguit que Reagrupament tornés a casa... Ni la CUP, ni SI, ni els independentistes de CiU, només Esquerra i Reagrupament.
Per més inri es presenten a les eleccions estatals per aconseguir el concert econòmic o el pacte fiscal, no la independència, en competència directe amb el gran il.lusionista Duran i Lleida.
Tant Junqueras, com Alfred Bosch van propiciar un augment de l'euforia en el món sobiranista català. Eren la renovació a Esquerra, eren el resurgiment d'ERC. Finalment l'aparell de la "nova" ERC va decidir que la ùnica petició de SI era inasumible. La petició era; fer rotatoris als parlamentaris, tal i com ja fa ERC al Parlament Europeu. El programa, els caps de llista, el nom... tot era ERC i el demés una plataforma de suport, un simple vassallatge al partit de Companys i Macià.
Mica en mica s'han anat fent públics els noms dels caps de llista de cada demarcació. A Girona Teresa Jordà i Jordi Casadevall com a 1 i 2. A Tarragona l'hiperamortizat alcalde de Montblanc, en Pep Andreu i a Lleida està per determinar. Ja sabíem que en Bosch i en Tardà serien els dos primers per la capital.
Tot ells molt respectables i lloables, però al meu entendre no representen cap renovació profunda, la necessària per fer creíble el pas d'Esquerra a ERC.
La unitat sobiranista no ha estat possible, però no és cap tragèdia, ja que a Madrid pocs resultats obtindrem de cares a la independència. Es a Barcelona on els catalans ens independitzarem. I ho farem després de cremar alguna etapa més.
La crisi econòmica s'aguditzarà encara més, el Govern espanyol es negarà en rodó a cap pacte fiscal, el PP recentralitzarà (o ho intentarà) moltes competències autonòmiques. Llavors serà el moment de la unió; CiU, Esquerra, SI, Rcat, la CUP, sindicats, organitzacions empresarials, societat civil, llavors tothom s'haurà de posicionar.
Veig desproporcionades les crítiques a SI veient l'actuació dels demés. Donem temps al temps i que la fruita s'acabi de madurar. I que tothom assumeixi els seus errors, des de CiU i Esquerra, al ùltim mico.
The Nerves, When you find out
2 comentaris:
Tot plegat és com si una dona maltractada hagués de demanar permís al seu marit agressor per marxar de casa.
Per cert, has triat una de les meves cançons preferides de tots els temps! A veure si els catalans find out algun dia que no cal demanar permís per a res.
Apreciat David, el temps ens donarà la raó, cada dia queda menys.
Els Nerves, què dir d'ells que no s'hagi dit ja. Prefereixo callar i escoltar...
Publica un comentari a l'entrada