EL MEU CUL

Ja tinc decidit a qui votaré el proper 20N. Puc triar entre moltes i diverses opcions polítiques. Des d'un tall rodó de vedella, a un prospecte de trankimazin, a una banderola de Sant Jordi, o fins i tot, una imatge de zoofilia sodomística tàntrica... Però votaré al meu cul.

Jo sé que el meu cul, davant la majoria absolutíssima de PP serà capaç de negociar el mateix pacte fiscal que en Duran i Lleida i en Bosch junts, o la mateixa cobertura social que el PSZZZZ i IC-Verds, i que revitalitzarà l'economia catalana molt millor que el PP i CiU.
La capacitat negociadora de 1.000.000 de culs serà la mateixa que la d'un milió de vots a qualsevol partit, amb l'afegit, que un milió de culs criden infinitament més l'atenció que les estudiades i encarcarades corbates dels aspirants a ser escollits.
Considero, que votar al meu cul, és una escopinada a la cara al sistema polític espanyol exercint el meu dret a vot. No crec en Espanya, ni en el seu sistema polític i no se'm acut cap millor manera de fer caber dins un sobre el meu amor per ella.
Tinc un cul molt digne i de bastant bona presència, prestància i sempre hi és quan el necessito. I el més important de tot, el controlo jo i sempre sé allà on és.

Aquestes eleccions espanyoles no van amb mi, no m'hi volen ni jo vull compartir res més amb ells, prou. Després del 20N, a l'endemà mateix, Catalunya haurà de començar el seu camí i jo em taparé el meu bonic cul i em disposaré a posar-hi matèria gris i testosterona per no haver de tornar a votar al meu cul, que tot i ser molt digne, no deixa de ser un cul.

The Vibrators; Baby Baby