D'entrada la seva Presidenta, na Núria de Gispert (UDC) ha conculcat la llibertat d'expressió prohibint parlar d'espoli fiscal o robatori per part d'Espanya, a petició d'un grupuscle ultra-espanyolista del grup mixt. Fins i tot va ser ovacionada per la minoria parlamentaria ortodoxa espanyola, PP i 3 diputats hispano-talibans.
Alfons López Tena (SI) va ser reprovat per el mateix parlament quan va intentar denunciar les nules capacitats i les mamarratxades de la segona màxima autoritat del país o cosa que tenim seient en la presidència del Parlament.
Seguidament amb els vots favorables de la majoria s'aprovava l'entrada de l'ex-president de Catalunya al senat espanyol, fet sense precedents, digne d'una fam voraç per el pressupost públic al que s'han acostumat els nostres representants.
El respecte es guanya, no s'exigeix i menys quan els actes de qui l'exigeix són com a mínim sospitosos de endogàmia i defensa dels interessos dels propis partits i en detriment del país en general.
Es evident que el país és a un pas de l'abisme o la sacsejada social i les nostres autoritats no se'n han adonat i si ho han fet, segueixen posant-se ells per davant del país i els drets bàsics de la democràcia, que encara és més greu.
Mal llamp us partís de foc, mamarratxos!
Chuck Berry; Oh Baby Doll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada