A LES SEVES ORDRES MAJESTAT FERDINAND D'HABSBURG

Han hagut de passar 7 dies perquè el Borbó es pronunciés i ho ha fet de manera molt clara. ""PRIETAS LAS FILAS" . Parla de quimeres referint-se a la independència de Catalunya, ens fa un símil molt cinegètic "galgos y podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia" ( només li podem contestar: bup-bup!!, com a raça poc clara de cans que som).
I jo l'hi pregunto, quan de temps porta fora dels país, incomunicat?. On era quan l'actual Govern del seu país va promoure boicots als productes i a la cultura catalana atiant l'odi? On era quan es promovien signatures contra el que decideix el Parlament català? o quan el Congreso espanyol va potinejar l'estatut català per acabar com un víctima de Fredy Krugger al sortir del Tribunal Constitucional. On eres Borbó?

Un home que s'ha tret del davant al germà i ha arraconat al seu pare per enriquir-se, beure, tocar cuixes i matar elefants no pot donar lliçons de gaire res. O almenys podria começar per casa seva...
Mira't bé aquí, ruboritza't!!

Tu ens vols donar lliçons de democràcia?


Els catalans ja vàrem triar un Rei, un Habsburg. l'Arxiduc Carles d'Àustria.
He de dir que no m'havia plantejat mai la figura d'un Rei dins el nou Estat català, que d'entre moltes altres formes d'Estat bé podria ser una monarquia parlamentaria catalana. Però ara si que ho faig. Ni tant sols m'havia passat per el cap qui podria ser aquest Rei, ara ja té cara.

FERDINAND VON ABSBURG, l'actual Arxiduc d'Àustria. Un noi de quinze anys.

Els Borbons mai han demanat excuses per les bestieses que varen cometre contra els catalans, fins i tot avui, encara no saben si som "galgos o podencos", el que si que tenen molt clar és que som el mugró que els alleta i com a grans mamífers caçadors que són, no ens volen deixar anar.
El respecte no s'exigeix, es guanya i els Borbons només són uns interessats desvergonyits capaços de passar-se la mateixa llei sàlica que els otorga el reialme per el forro dels calçotets quan pretenen la successió casant-se amb una plebea (expressament prohibit), oi Felip?

Què ha fet Ferdinand Von Habsburg per ser Rei de Catalunya? Res de res!. Justament per no haver-se mostrat interessat en ser Rei i tot el que això comporta, a més de ser, per línia successòria l'hereu de l'Arxiduc Carles he volgut posar-li cara a aquest noi. Un noi que per molts defectes que pugui tenir (que no els conec) és un model de jove moldejable i ajustable a les necessitats del també jove i ple d'ingeniutats Estat català.
Per tant, si els catalans mai decidíssim dotar-nos de Rei penso que aquest seria infinitament millor que el Borbó.
Si som els hereus d'aquell poble que va caure derrotat el 1714, Ferdinand Von Habsburg és el nostre Rei.

The Loved Ones, Everything

COP DE MAÇA

Fa molts dies que no actualitzo aquest bloc per la quantitat d'esdeveniments i la rapidesa que estan agafant els aconteixements, però un cop de maça sembla que ho ha glaçat tot de moment...

1,5 milions de catalans vàrem agafar el mànec de la maça i varem colpejar l'actualitat internacional manifestant-nos per exigir un Estat propi.

D'entrada la reclamació era i va ser sempre molt clara; CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA. Preveient l'èxit per endavant molts varen intentar apropiar-se i tergiversar el lema, però na-nai... no se'n varen pas sortir.

Un enorme mobilització (el 20% del país) va marxar sobre Barcelona. Classe mitjana majoritàriament, families senceres, nens, avis, petits i mitjans empresaris, treballadors. Era el país. Era el múscul que el mou. Una revolució feliç, una revolució tranquil.la, però al cap i a la fi una revolució.

Les forces polítíques espanyoles han quedat glaçades i fins el moment no han articulat cap resposta sensata. Jo entenc que els aparells de l'Estat havien de saber què estava passant a Catalunya, algú havia d'estar pendent de les enquestes, algú ha de saber a  Espanya què passa als carrers de Catalunya, o no?

Que la resposta no passi d'amenaces completament irrealitzables, com ara, treure els tancs al carrer, o pronosticar les 7 plagues d'Egipte en cas de secessió em sembla d'un infantil espaterrant.

Quan el Parlament proclami la independència unilateralment (perquè no serà d'altre manera) els tancs espanyols no podran travessar l'Ebre, si Espanya no vol patir un futur semblant a Sèrbia. Els catalans som europeus de ple dret al tenir la nacionalitat espanyola, i per més que ens secessionem d'Espanya, aquesta nacionalitat no ens la pot treure ningú més que nosaltres mateixos. Així ho explicita la Constitució espanyola. Llavors i segons les paraules de Durao Barroso som europeus de ple dret ja que aquesta és una nacionalitat complementaria a la de cada estat membre. Per tant la UE ens hauria de socorrer.

L'altre amenaça recurrent, fins i tot per "catalans" que militen a les files espanyolistes, és l'esfondrament econòmic al que ens abocaria la despitada Espanya si abandonem les seves faldes. Ens deixarien fora de la UE i esgrimeixen el seu dret a veto per plantejar-nos una travessia del desert molt llarga i dura per la nostra economia. Puaj!!! que en són de cenutrius!!

Ni Islàndia, ni Noruega, ni Suïssa, ni Andorra ni molts altres països són membres de la UE i aquí tothom consumeix productes de tot arreu, fins i tot n'hi ha que porten els milions a Suïssa o Andorra...

No em voldrà vendre un pernil de jabugo el seu productor extremeny? no podré veure vi de La Rioja? com tampoc puc fer-me un cafè de Nestlè, oi?

Si l'Espanya resultant de la nostra secessió pretén quedar-se propietaria de tot i no deixar-nos ser hereus de res no serem de la U.E a l'endemà de la independència, potser és cert, però Espanya s'haurà de menjar tot el seu deute, tot!! i la Catalunya resultant començaria a caminar amb un deute propi de la Generalitat (uns 45mil milions) que no representa ni un 25% del nostre PIB, o sigui, la xocolata del lloro. Arrencaríem un país amb una capacitat d'endeutament que ja la voldria la Sra Merkel per els seus menja franfurts, quedaríem fora de la UE i amb una classificació AAA++. I si ens dona per muntar-nos un xiringuito fiscal del tipus Suïssa omplint les tv espanyoles i franceses amb anuncis dels nostres productes amb secret bancari i fiscal, encara faríem certa aquella frase que diu que lligarem els gossos amb llonganisses...

Espanya no pot fer més que mirar-s'ho i posar-hi bona cara per més cor agra que tinguin, res més... a menys que no vulguin enjaponar-se ells tots solets un deute (quasi un BILIÓ d'€) que no pagaran ni en 300 vides. Queda dit.

Espanya no ens ho posarà gens fàcil, però a la practica ben poca cosa poden fer, apart d'ensenyar les orelles a base de bé. I com sempre ha sigut, tot depèn de nosaltres, oi Artur?

The Rebel Rosers; As I look

PD: Encara no m'han tret el .es de l'adreça del meu blog. Què compteu fer?

COBRAMENT DEL DEUTE ESPANYOL? ESTÀ EN LES SEVES MANS...

Que l'Estat espanyol està de fet -no oficialment- intervingut en vàrem tenir una prova irrefutable aquest Agost del 2011, quan amb premeditació i nocturnitat el PPSOE varen modificar la sagrada e intocable Constitució del 78 amb un nou article que intentava assegurar el cobrament als creditors internacionals del Regne.
A més, varen obligar a Zapatero a convocar eleccions anticipades i han obligat a Rajoy a emprendre grans mesures -i les que li queden- i a presentar el pressupost per el 2012 a la EU abans que al Congrés espanyol.
No va ser de franc el mig bilió d'euros amb els que el Banc Europeu va apuntalar els bancs espanyols, perquè aquests apuntalessin al Govern a finals de 2011.
Europa poca cosa més pot fer per Espanya i en moltes cancelleries europees s'està instal.lant el pensament d'expulsar a Espanya de la zona Euro.
El deute acumulat, les nefastes perspectives i la constatació que la classe política espanyola no està a l'alçada de la tempesta han desembocat en la profunda desconfiança de la viabilitat de l'Estat espanyol tal i com el coneixem. Només un petit exemple per aquest 2012; 27mil milions es destinaran a pagar interessos del deute i tots els funcionaris que depenen de l'Estat ens en costaran 26mil. Espanya no podrà pagar.

Quan el "crash" espanyol sigui un fet palpable, els creditors s'hauran de plantejar què i com podran cobrar.

La Generalitat de Catalunya té un deute d'uns 40-42mil milions, l'equivalent d'entre un 20 i un 25 % del PIB de Catalunya. Mentre Espanya ja ha reconegut que el seu deute equival al 80% del seu PIB i augmentant...
Srs. creditors volen cobrar una part i de manera més o menys ràpida?
La solució és clara; quartejar Espanya i que el deute de les CC.AA més el seu percentatge estatal en població o PIB o inversions percentuals de l'Estat etc.. -a negociar-, siguin assumits directament per les CC.AA o territoris que tiguin palpables condicions per poder pagar.
Per això és necessari un nou estatus polític amb plena sobirania per aquells territoris que estiguin en disposició de fer front als pagaments d'Espanya.

D'aquesta manera, gran part del deute podrà ser retornat en un temps raonable, l'euro no perdrà de cop a 45 milions de persones i les inversions de les empreses europees a Espanya no es perdran. Mantenir junt a l'Estat espanyol és una condemna per les zones amb possibilitats i una certificació d'impagament, almenys a curt i mitjà plaç per tots els creditors d'aquest nefast invent de nom Espanya.

Srs creditors, vostès volen cobrar? està en les seves mans, que jo vull pagar.

The Miracle Workers; I'll Walk Away



PD; Que em podrien treure aquest .es tan lleig que m'han col.locat al final de l'adreça, molt agraït.

No, no, no anem bé

El nivell de responsabilitat i valor d'un home es mesuren per molts actes. Aquesta setmana hem vist El Molt Honorable President, el Sr. Artur Mas i Gavarró satisfent l'insaciable perversió viciosa de la Peggy Kematxo. Tot per Catalumya.
Catalunya necessitava uns pressupostos i la Peggy necessitava refregar el seu cul contra un home. I vet aquí, que el valerós i ardit Artur ho va donar tot pel país.
Una vegada la vagarrassa tota cofoia va estar satisfeta, ho va començar a explicar per tot arreu. Però l'Atur que és un cavaller es va afanyar a aclarir que només va ser amb "la punteta" i que en cap moment va sentir plaer.

Quan els tius, cosins i amics de l'Artur varen saber de  la ignomínia a la que havien sotmès al més destacat dels de Can Mas, no varem dubtar ni un segon a fer actes de sabotatge i protesta. En aquesta foto els veiem despenjant la bandera espanyola del Ajuntament de Sant Pol -no feu l'acudit-. Segons el portaveu de la família, volen enviar la bandera en senyal de protesta a la tia de la Peggy, la Molt Respectable Vuessència la Sra Planes de la LLuna. Sembla ser que la Planes ja ha demanat als exercits de Mordor que prenguin posicions.

I és que el conflicte està prenent tals dimensions que fins i tot a l'endemà del dia de "autos" el diari Francès Le Monde s'en feia ressò. Allà, l'Artur va arribar a declarar que si l'obligaven gaires vegades més a cometre actes tant impúdics com aquell, deixaria de creure en Snoopy i es faria de la secta dels separatistes. Oh!!

Mentrestant, a les clavegueres del Estat s'estava treballant un pla diabòlic que produiria una catàstrofe de dimensions bíbliques a Catalunya. Un portuguès, descendent de rifenys baixets havia trobat la formula per derrotar a l'exercit català...
Res tornaria a ser igual en aquell petit país, segur.


The Gruesomes: No No No No

PARANOICA I DESPENTINADA

L'espectacle protagonitzat ahir per una colla de mossos sindicalistes no fa més que certificar que en aquest país, Catalunya, no hi ha respecte per res i el pitjor de tot és que ni anem en camí de la solució ni hi anirem.

Un país que està sotmès a un altre de fa 300 anys, en el que més de la meitat de la població té arrels fora del territori, on la classe política es mostra incapaç de fer valer els drets democràtics dels seus administrats, i que està infinitament més preocupada per assegurar-se una menjadora que per la gent, un sistema judicial que com a mínim és sospitós de poca diligència i uns serveis socials dignes de la depressiva Grècia sostinguts amb uns impostos propis de la mateixa Suècia, fan que la societat hagi perdut el nord. Catalunya està molt malalta, és com una boja despentinada.

Catalunya rodola caòticament cap a l'abocador de països desapareguts, per les greus dificultats del moment econòmic, però també, per la greu crisi social que pateix.
No tenim líders admirats, no tenim autonomia fiscal, mig país parla en altres llengües i la totalitat de la societat s'ha aplicat aquella màxima que diu; "marica l'últim".
Els que menys han aportat exigeixen tots els drets i més, els que més tenen aferrats a un sistema que només els convé a ells, i al mig de tot això, una gran massa desorientada de pagafantes i sodomites no consentits que comencen a mirar a dreta i esquerra amb les dents apretades, perquè veuen que els han estafat.

Quan un país és fort és per el respecte dels seus ciutadans cap a l'administració, però el respecte es guanya dia a dia i els estaments oficials que representen a Catalunya han demostrat que no tenen ni el lideratge, ni l'autoritat, ni el respecte dels seus propis treballadors, que són els qui han de transmetre tots aquests valors i actius a la societat.

Avui Catalunya és com una esquizofrènica, paranoica i despentinada que la mama a 3€.

The Nomads; She Pays the Rent

2012, PRINCEPS NAMQUE

Des del segle XI i fins la Nova Planta del primer Borbó, els catalans han hagut de respondre a la crida del Princeps Namque, un usatge impositiu i d'obligat compliment, sempre en defensa del país. Aquest usatge tenia -al meu entendre- dues grans virtuts.
1) Cridava a tothom a la defensa del país en cas de perill i no es podia obligar a ningú a sortir del territori, no era imperialista.
2) El rei, príncep i més tard altres estaments que el l'invocaren havien de ser dins el país, per anar al davant d'aquesta defensa.

Es evident que l'ofegament econòmic espanyol, l'espoli fiscal i la imposició cultural i legislativa que pateix Catalunya són una veritable amenaça per el benestar de les nostres families, la nostra societat està seriosament en perill.
Encetem aquest 2012 amb una majoria absoluta del PP, amb diverses sentències dels alts tribunals espanyols pendents de tancar-se desfavorablament per nosaltres, com l'escola en català.
L'estat espanyol ni compleix, ni ha complert mai les seves pròpies lleis i obligacions respecte a Catalunya, recordem el fons de competitivitat pendent i les infrastructures compromeses i signades mai començades.
La crisi i l'arribada del PP no farà més que agreujar els nostres problemes i és aquí on el nostre President, l'Artur Mas hauria d'invocar el Princeps Namque i posar-se al capdavant del seu poble per defensar-lo. En cas contrari corre el risc d'emular al Marqués de Santa Coloma i Virrei de Catalunya, en Dalmau de Queralt i Codina.
La Nova Planta ens va treure les eines legals i les armes, però 300 anys després l'autodefensa del país continua sent un instint molt viu dins de Catalunya i penso que estem arribant al límit del que pot suportar la dignitat. Ja no podem sostenir més pes

President Mas no esperi que siguem els catalans qui invoquem el Priceps Namque, fagi-ho vosté i canalitzi l'energia d'un poble ja no només emprenyat, m'atreviria a dir que en molts casos rabiós. El nostre deure com a catalans és defensar-nos i jo no tindré cap dubte quan em toqui fer-ho.

2012, Princeps Namque i recuperem el que ens han robat.

The Attack, Simpathy for the Devil

QUI SÓN ELS FRIKYS?

Els seguidors dels partits majoritaris al Parlament de Catalunya han posat de moda l'expressió "independentisme friky" per denominar a aquelles opcions polítiques minoritaries (de moment), que a més de la independència busquen la regeneració politica per la via de la transparència, l'honorabilitat i la rectitud democràtica ben entesa.
S'en riuen i en fan mofa.
-On van amb 3 Diputats?
-Què s'han pensat que són aquests?
-Ressentits!!!
-Il-lusos!!!
Llavors comença la seva explicació; és que les coses s'han de fer quan la societat estigui madura... és que encara no tenim una majoria social prou ample... és que la política és molt més complicada... és que hem de vigilar per els interessos de tothom... és que, és que, és que.

En realitat el que més els molesta, és que aquests "frikys" els estan recordant i alhora fent públic que la opció del pactisme autonomista que porten exercint les forces catalanes durant 30 anys és morta. I que a més té gepa, va coixa, és plena de berrugues i pateix símptomes greus de poliomelitis.

Quin futur els espera a molts dels nostres polítics dins una Catalunya sobirana i blindada a aquestes malformacions i enfermetats del decadent sistema polític català actual?
Com justificarien la pèrdua de temps i d'oportunitats per els catalans durant aquests darrers 30 anys?
De què viurien molts d'ells?
Val la pena arriscar el seu estatus econòmic i social tot buscant la plena sobirania per Catalunya i els possibles riscos que els comportaria a ells?

Espanya no és viable sense la aportació de Catalunya, ni en moments de certa bonança econòmica. De veritat algú es pensa que en moments de crisi i recessió Espanya acceptarà que Catalunya és quedi amb una part important dels 20.000 milions anuals que ens estan xuclant?
Penseu que el teixit productiu català i els seus treballadors poden esperar gaire més temps per no ser espoliats dels pocs recursos que ells generen?

"molta gent anomena friqui qualsevol persona que, per excèntrica i extravegant, resulta ridícula" ( ara no estic parlant de Núria de Gispert, eh!!!) 
Avui qui és més extravagant i excèntric? Qui vol continuar patint igual o més, o qui preten millorar, encara que la única via de millora signifiqui transgredir


Jo no sé si els "independenstistes frikis" tindrien la capacitat per fer un Estat català tan net de vicis ocults com pregonen, estaria per veure.
Del que n'estic seguríssim és que de continuar amb les pràctiques polítiques actuals no ens en sortirem de cap manera.


Qui són els Frikys?


The Attention; Ace Face