PSOCIAINA PURA

El Periodico de Catalunya ens ofereix avui els camins que s´estan escollint al PSC, tot esperant una gran retallada -destrossa- del Tribunal Constitucional al nou Estatut català.
Primer, no oblida de riure de l´espectacle ofert per CIU i ERC amb el tema autodeterminació i després parla de les coses "series". I diu així:

SILENCI DIFÍCIL
Després d'aquesta constatació, reflectida en les propostes de resolució dels dos partits en l'últim ple del Parlament, alguns col.laboradors de Montilla opinen que el president de la Generalitat difícilment podrà mantenir el seu actual silenci durant els llargs mesos, potser algun any, que el Constitucional tardi a decidir sobre el recurs del PP contra la Carta catalana.
Tant si Montilla decideix començar a mostrar ja els perfils del seu pla B com si opta pel contrari, aquest pla alternatiu passaria, segons les fonts citades, per acatar la sentència judicial i acte seguit comprometre's amb el poble de Catalunya a arribar per altres vies, sempre legals, a les cotes d'autogovern previstes per l'Estatut.

ACTUACIONS PARAL.LELES
Aquest compromís es concretaria en tres línies d'actuació paral.leles. Si les columnes de l'Estatut són la definició nacional de Catalunya, el finançament i les noves competències, aquestes actuacions serien les següents.
Primera, proposar una reforma de la Constitució per incloure a la Carta Magna el reconeixement de la realitat nacional catalana. Segona, negociar amb el Govern central un finançament com el derivat de l'Estatut. I tercera, demanar a l'Executiu la modificació de les lleis necessàries per aconseguir el traspàs de les competències previstes a la Carta catalana.
Al president de la Generalitat no se li amaguen els obstacles i dificultats d'aquestes vies alternatives. Ni tampoc que, per avançar en aquesta línia, hauria de fer valer amb contundència la força dels 21 diputats socialistes catalans al Congrés. I això suposaria, molt probablement, l'inici d'una etapa inèdita en les relacions entre el PSC i el PSOE.

DESQUALIFICACIONS
En el tauler polític català, el pla B de Montilla podria recolzar-se llavors sobre un discurs que presentés el PSC com l'única força central que propugna a Catalunya la construcció d'un projecte comú amb Espanya; una Espanya plural, oberta, progressista.
Aquest discurs faria èmfasi en el fet que tant CiU (des de la seva recent i primera al.lusió parlamentària a la independència) com el PP (entestat en el rebuig frontal de les aspiracions autonomistes catalanes) estan desqualificats per compartir aquesta etiqueta.

He de dir que em sembla escandalós.
Partim de la base que Catalunya queda sense estatut, ja que l´antic ha estat derogat al entrar en vigència el nou. Aixó, es pretén substituir per lleis de base estatals... ara les posa el PSOE, ara les posa el PP.
També "adaptaran" la constitució a les aspiracions d´autogovern dels catalns...segur que si. I a més a més crearan un grup propi al congrés per fer valer la força del PSC...
Mentre acatem la sentència...Ja som la Gran Múrcia que tots desitjavem. Sense llengua propia, ni personalitat, ni finançament ni res que no pugui ser imposat per el PP o el PSOE. Jugada mestre i escac i mat al "problema catalán".
-De l´Espanya plural i bla, bla millor no en parlarem que s´em escapa el pipi del riure-

No ens podem quedar de braços plegats esperant a que Montilla acati i molt menys podem acatar-lo a ell.
Que suggereixo ? la Psociaina no ens pot no adormir ni acollonir i molt menys quan la raó del problema són ells.
Recordem que els veritables impulsors d´aquesta reforma estatutaria -sense garaties d´èxit-no són altres que ZP, el PSC, Maragall i tota la trepa de psociainòmens.
Com a responsables directes no poden deixar-nos en un buit legal tan gros sense cap mena de represalia.

Are you gonna be my president or my girl