Ja n'hi ha prou.
Molts motius i fets, de diversa categoria em fan diu prou al govern dels socialistes. I principalment n'hi ha un que és especialment greu, per sobre de tots els demés.
L'intent de confrontació entre els catalans.
Quan un responsable polític titlla de "crosta nacionalista" a més d'un 60% dels catalans. Quan el seu cap i President de la Generalitat li dona suport publicament, Quan dia rera dia, surten diferents alts càrregs del aparell socialista també donant suport al "arrancament de la crosta nacionalista", l'intenció és clara. Ja no és un estiravot d'un home en un mal dia. És una estrategia clara, d'assenyalar amb el dit que "aquells" que són nacionalistes són una crosta a arrancar, una nosa, un mal indesitjable per el "projecte" socialista.
Ja no només és que el PSC no és majoria absoluta -ni molt menys- i que per tant vulguin imposar les idees d'una minoria a la majoria. Ho volen fer barruerament, amb confrontació i menyspreu.
Confrontació?
Sí. Pretenen despertar en el seu votant un sentiment de despreci cap a una ideologia política democràtica i cap a una visió de Catalunya.
Cal tapar la boca al catalanisme de la manera que sigui, nomes són "basura", "pus" o simplement "merda".
Aixó no s'havia atrevit a fer-ho ningú en els últims 30 anys. Totes les opcions democràtiques eren més o menys respectades.
No em puc imaginar a Pujol dient alguna cosa semblant a : Cal arrancar el pus socialista.
En el seu afany per mantenir-se al govern de tot arreu, les moltes paraules i els pocs fets dels socialistes tardaran a ser oblidats.
Jo, ja en tinc prou de merda socialista, hem de començar a tallar roses...Ho sents Carod?
The Smithereens; Blood and Roses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada