Aquets últims dies, molts "dinosaures" s'han ofert per encapçalar una manifestació en defensa del megaultrahiper retallat Estatut de "Miravet".
Volen sortir al carrer i fer palés que molts catalans no acceptaran de bon grat una altre tisorada per part del Tribunal Constitucional espanyol.
Tot plegat una collonada més dels impotents i covards polítics professionals catalans.
Com infants malcriats tornarem a enrabietar-nos, picarem de peus, mentre les llàgrimes i els mocs ens deforman la cara. Com infants càndits l'endemà tornarem a agenollar-nos, acotar el cap i baixar-nos els pantalons quan ens ho manin... aixó sí, amençarem amb una altre manifestació!!!!! (que no servirà per res, altre vegada)
I a Madrid, cada dia els fem menys por i més gràcia. Som la "Lina Morgan" i en "Fernando Esteso" de la vertabració nacional espanyola.
Fins que no coíncideixin una bona colla de líders polítics valents, llestos i amb ganes d'acabar amb les repetides sodomitzacions a les que ens sotmet Espanya, ja podem anar manifestant-nos, que els espanyols seguiran pixant-se de riure a la nostra salut.
L'ùnica via possible per negociar amb Espanya és la força. Sí, si... la maeixa força que ells tenen. Nosaltres no tenim ni jutjes, ni tancs, ni f-18, ni un exèrcit de 90.000 homes.
Què ens queda?
Declaració unilateral d'independència.
Cal un pla per assegurar pensions i demés serveis socials, perquè la ciutadania no en sigui la més perjudicada i el caos econòmic i social no amari Catalunya. Tot aixó durant el procés de negociació amb Espanya. Caldria deixar de pagar impostos a l'hisenda espanyola. Nomes la Generalitat podria recaptar i gestionar aquets impostos per assegurar que la població no queda desatesa.
Cal mantenir-se ferms internacionalitzant el conflicte, només amb el suport, o almenys la simpatia dels grans estats europeus i U.S.A (exemple:Kosovo) aconseguiríem els objectius.
Cal ser valents i estar disposats a arriscar molt, per guanyar-hi molt en tots els sentits. Però la declaració s'hauria de dur fins a les ùltimes consequencies...
Només des d'aquesta posició de força (no agressiva, però si ferma i defensiva)es pot negociar amb un Estat com l'espanyol.
El demés son jocs florals, barroc català i modernisme, que pot ser molt bonic pero no alimenta ni espanta.
Sam and Dave (and the Mg's): Hold on I'm Coming
6 comentaris:
Escrius amb passió, m’agrada!
Falta gent amb el què s’ha de tenir ben posat i amb les idees tan clares sobre les opcions que tenim. Mentre no hi siguin, seguirem sent uns covards agenollats com tu dius…
Que passis un feliç dia!
Si la cosa fos així de fàcil i digerida, faria dies que seriem independents. No es tracta de tenir més collons. Si no de veure com no morim en l'intent.
Sigues benvinguda Castanyeta.
Bentrovat Desmond; recordeu aquells líders que es posaven davant les seves tropes i queien ferits o morts...
L'obligació d'un líder és jugar-s'hi més que la gent que el segueix. Del contrari, surgeix la "desafecció" i el projecte fracassa.
La "diplomacia" catalana ja hauria d'haver engegat les màquines en el moment que el TC va admetre a tràmit els recursos del PP i del Ombusman espanyol(PSOE).
A hores d'ara, el mòn ja hauria de saber que passa aquí i saber amb qui i què contem.
En definitiva el famós pla B només hauria d'estar pendent de posar-lo en marxa.
I sí, ès molt senzill... només calen collons i disposicio a donar-ho tot.
I ès que no s'hem acut res més. Què més podem fer? seguir vivint agenollats?
Ens queda l'opció de convocar una manifestació de rebuig a la proposta de manifestació. I perquè a Madrit vegin que ara sí que va de veres, hauríem de cremar fotos de la Lina Morgan.
Jo crec que hauríem de fer President de la Cheneralitá a Fernando Esteso. I manifestar-nos a favor de una pel.lícula diaria de la Lina Morgan.
Yihad!
Rebuig total de l'ocupant (individu alienígena o alienat), negant-li la paraula, l'hospitalitat i el que convingui.
Seria un bon començament, no?
Publica un comentari a l'entrada