Partim només del any del senyor de 1978.
Mort el dictador, els qui tallaven el bacallà es varen fer un "lifting" o altrament dit, una "transició".
Amb una cara nova, un nou sistema monàrquic i parlamentari hi va haver una mena de "pacte d'Estat".
On la ciutadania en general hi guanyava llibertats i els de "la cara nova" no havíen de donar comptes dels seus excessos a ningú.
Catalunya i el País Basc varen encaixar-se dins l'Espanya Castellana també dins aquest pacte d'Estat. S'els anomenava Comunitats Històriques i fins i tot "nacionalidades" (un eufemisme de nació).
Un cop d'Estat frustrat o orquestrat perfectament (qui sap, encara?), LOFCAS, LOAPAS, terrosisme d'Estat, enaltimets patrioteros de l'Espanya Castellana, amenaces de tancs, boicots a productes de les "nacionalitats històriques"... 30 anys han donat per molts amors.
Finalment un home sense escrúpols, mentider de mena i ajudat per tres famolencs catalans s'enfila al balcó de la Generalitat i ens escup alló de: "... Aprovaré el estatuto que salga del Parlamento catalàn..."
El resultat; el coneixem tots. I ve a ser com una merda embolicada amb un cordill, hipotecada i amenaçada a diari per 10+1 Aiatol.làs castellanistes, asseguts i triats per castellanistes. Als que sembla no importar-los, que fa més de 16 mesos i per llei haurien d'haver estat substituits. Es veu que les lleis son fetes per ser aplicades als catalans exclusivament...
Doncs ja em perdonareu l'haver pensat algun dia en una possible convivència pacífica i d'igual a igual de Catalunya dins, o amb, aquesta Espanya castellana.
Marxem, fugim, espavilem-nos, deixem-nos envair per Andorra, Albània o el Belutxistan.
Pensem en els nostres fills, en els nostres pares, pesem en nosaltres. Siguem valents per tots (Algú ho ha de ser).
Ja els hem donat 30 anys de "democràcia"(a la seva manera, esclar), 30 anys d'estabilitat, de prosperitat, de creixement i de modernitat. Hem sigut generosíssims amb aquesta Espanya dels 10+1 aiatol.làs ganuts d'imposar inquisició irracional.
Però al s.XXI ja no queden coses sacrossantes, unides en el destí per no sé quin déu. Avui s'imposa el raonament, la veritat empírica, la ciència.
Adéu Espanya, adéu.
The Lyres; She pays de rent
2 comentaris:
Tant la constitució com l'estatut son uns textos que la veritat és que no estan tant malament, però, el problema comença quant com a tals textos, poden ser interpretats, i per interpretar-los estan el PP i el PSOE, que envien els seus "comissaris politics" al T. Constitucional a on fan de jutges (quina conya marinera, tu!).
Tant el PP com el PSOE han descobert que per reformar la constitució o un estatut, no els cal el farragós procés que está recollit en ells mateixos per fer-ho, els hi és molt més practic i còmode fer-ho via T. Constitucional, i en aixó, si els convé, es posen d'acord en cinc minuts.
Referent al desenvolupament autonòmic, aquest era un pacte que es trencá en sec el dia del trionf (perque va tiunfar, no ho dubteu) del com d'estat del 23-F orquestat per acabar amb el procés autonòmic. La LOFCA i la LOAPA en foren les consequencies, i tant el PP com el PSOE; no, el PSOE més, els responsables i impulsors de l'incompliment del "pacte de la transició".
Ara, i crec que en Mas n'és ben conscient, CiU té les mans lliures, cosa que a "altes instàncies" de l'estat no els fa gens de gràcia, d'aquí el cartutx guardad a la mániga de'n Montilla i la Sánchez Camacho de fer un "govern a la basca"...o un altre tripartit si els catalans ho permetem. Estic convençut que evitar que CiU governi és una questió d'estat.
Moltes gràcies company Josep per la teva exposició.
No sé si alguna vegada durant els 30 anys de Democràcia a Espanya, els catalans havíem tingut tant clar que: la mataran (ja ho han fet) perquè ès seva...
Publica un comentari a l'entrada