Pagès, menestral, comerciant, emprenador, propietari i empresari. Tots banyuts, ganuts i roba criatures de parvulari.
Oh!!! aquell discurs d'igualtat, progressisme i mori el capitalisme. Tots exigim ser iguals, tant li fot si has jagut com si has fet mil jornals.
Els més privilegiats a funcionari són col.locats i els més encantats per l'atur són enllustrats. No cal que corris, ni et moguis, ni arrisquis, no fos cas que amb Satanás et convertissis.
Vine, descansa que la mamella encara raja, cobrarem el subsidi i anirem a la platja.
No arrisquis, ni te la juguis que als treballadors pots molestar, no amassis bitllets liles mentre quedi gent a subsidiar. La poca vergonya del golafre per davant ha d'anar, sort que el progrés i l'esquerra els arriba a controlar.
Quan Catalunya hagim netejat, serem una regió d'igualtat. Ja ens fata poc, quasi ho hem aconseguit, lleialtat al tripartit.
Extremenys i catalans, andalusus i murcians. Cada dia més iguals, una mica més hispans.
-isme,-isme,-isme, visca el socialisme.Treballar, arriscar i suar ja són sinòmims de bandolerisme.
Acabo per tristesa, tanco per deixadesa, n'estic fart d'arriscar, de la teta vull mamar!!!
Chesterfield Kings; She told me lies.
2 comentaris:
A través del blog de l'Àngel Pagès acabo de trobar el teu i el cert és que fa estona que m'hi estic, escoltant totes les cançons que hi ha i llegint uns textos amb els quals coincideixo molt. Felicitats pel blog i salutacions!
Moltes gràcies, David.
Publica un comentari a l'entrada