FUGIM DE LA MENJADORA

El pitjor que li pot passar a un país és perdre els objectius, oblidar-los o substituïr-los per d'altres d'aliens i poc decorosos.
Quan qui hauria de projectar un imatge de rigor i serietat en moments de crisi, està més preocupat per arrapar-se a la poltrona com una paparra afamada, no és d'extranyar que el seu exemple s'escampi com una taca d'oli.
El resultat de 7 anys de polítiques paparrils a Catalunya i la crisi econòmica ens porten a que la gran majoria des estudiants d'avui prefereixin viure del parasitarisme funcionarial, que de l'esforç i el risc del mercantilisme privat. Oblidant que qui otroga la plata per mantenir a les legions de xuclasangs són els percentatges que les administracions obtenen del capital privat.

Quan un país reclama de manera famolenca polítiques de protecció excessives, està reclamant caritat. S'està posant al servei de l'almoïna i al servei de qui li otorga el pa.
Un país ha de demanar que el deixin treballar, ha de demanar facilitats per desenvolupar el seu potencial comercial, industrial i emprenador. Un país ha de saber suar els cigrons que es menja.

Les polítiques de protecció social demanades com a dret diví, només per el sol fet d'existir, ens acosten més a territoris amb economies devastades o inexistens, a territoris on " l'hidalguia caciquil" i les menjadores de godallets afíns al poder han arrasat amb l'empenta i el treball.

La història de Catalunya ens demostra que no som així i que de forats més foscos n'hem sortit. Però sempre amb esforç i treball.
Avui el més necessari per el nostre país es espolsar-nos del ideari comú l'afany per cobrar del govern de torn (arruinats per uns quants anys) i recuperar l'orgull i els beneficiosos resultats de treballar per el nostre compte.
Només així recuperarem l'orgull de ser qui som i només així disposarem d'eines de pressió per fer-nos valer.

Kasenetz Katz Singing Orchestral Circus - Quick Joey Small