Encaparrar-se en esfonsar, enterrar i enmerdar l'obra dels millors de cada ofici és cosa de necis, subvulgars, negats i envejosos. Demostrar les qualitats de cadascú -per limitades que siguin-, és com a mínim molt menys contaminant i destructiu. I no posa en evidència els complexes dels mediocres.
Que els primers dies del nou president del Barça hagin sigut una ofoscació en destruir l'obra del sens dubte millor president de la història del club, fins al punt d'oblidar les veritables obligacions que se li haurien d'exigir, provoquen vergonya i demostren una enveja i un rencor gens positius.
Xiqui Beguiristain abandona la secretaria tècnica, Johan Cruiff li fot pels morros la presidència honorífica i trenca relacions amb la junta. S'annuncia que el Barça no pot pagar les nòmines i es fa servir com excusa per malvendre un fitxatge qüestionat com Chigrinski. Es continua desprestigiant el club afirmant públicament que existeix un forat comptable de més de setanta milions, quan el professor Sala i Martín va declarar uns beneficis de 12 milions.
Grans esforços i temps concentrats per girar la realitat cosa que ha impedit reforçar l'equip amb els fitjatges reclamats per Guardiola i negociar amb les federacions la cessió de jugadors per els amistosos internacionals que hi ha dos dies abans del jugar-se el primer títol oficial del any.
La nova junta, Rosell al capdavant i l'establishment periodístic van encaminats a fer que el manadat de Joan Gaspart no fos el pitjor de la història, tot capficant-se en tapar l'obra de Joan Laporta.
007, Nearly man
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada