No s'entén massa que en Mas hagi donat a un munt de sobiranistes (almenys de boqueta) importants llocs en el seu govern i els pretengui fer conviure amb gent com la Bozal. Les coalicions són així, però compte!!
El Govern anterior, d'infame memòria, també n'era una de coalició. Els unia el progressisme i les polítiques d'esquerres. Varen deixar de banda l'assumpte nacional català i es dedicaren a la gestío, nefasta per cert.
Si CiU, que per el que es veu és cap a on va, es limita a gestionar polítiques de centre-dreta i deixa de banda els temes nacionals catalans per incòmodes o per covardia fracassarà.
La sol.lució a la crisi passa per poder decidir, legislar i atenallar els més de 20.000 milions de dèficit fiscal català i aquesta sol.lució també passa per damunt de la Constitució espanyola.
No oblidem tampoc, que l'amplia majoria de CiU al Parlament els ha vingut donada per la ciutadania amb un missatge clar: treieu al país del espiral negatiu en el que ha caigut.
Com compte CiU aixecar un país amb la llosa constitucional damunt del cap?
Convergència Democràtica, el partit majoritari i més sobiranista de la coalició se n'hauria d'haver adonat tant de la gravetat del moment, com de la mala elecció del company de viatge, Unió.
I és que escoltant a n'en Pelegrí, en Sánchez Llibre, en Duran o a la Ortega, tanco els ulls i no sé si escolto al PSC o al PP .
Diuen que els cementiris són plens d'herois valents, però per altre banda, els anti-herois super homes-normals no passen a la historia sino és com a gobernants grisos i de períodes decadents, dels normals no s'en recorda ningú.
En Mas, en el seu discurs d'investidura -a més d'altres coses- va remarcar que el país necessita que l'esperit emprenedor dels qui arrisquen torni a ser valorat i fomentat.
Doncs senyor Mas, comeci vosté i arrisqui emprenent l'ùnic camí per la recuperació d'aquest país, deixi de malgastar el temps dels catalans i vagi per feina.
The Nerves; Stand back and Take a Good Look
7 comentaris:
molt em temo que si el Mas va per feina encara serà pitjor. Hme aguantat un tripartit lligat agenollat davant de la capital (d'espanya) i del capital (financer)...ara toca CiU -nostrats però agenollats com els altres davant la capital i senzillament integrat al capital. La cosa sobirana o es fa des de baix i unilateralment o serà la cançó enfadosa de sempre. I l'altra cosa, la mercantilista, més del mateix, o canviem el món de base o ens seguirà caient la tempesta perfecta al damunt.
I això posa dels nervis... sort del fantàstic i rickenbackerista video dels millors nervis com són aquests NERVES de sempre i a tota vela.
Keep the faith!
PP.CC. lliures, modernistes i working class power
Coincidim amb l'uniletaralisme, coincidim que serà la gent i no els partits qui fagin de Catalunya un país "normal".
Però ja saps que diferim en un aspecte. Jo trobo que la gent ha de tenir alicients i premis al esforç i al treball, i no s'em acut ni conec cap altre sistema que el mercantilista on es reuneixi la llibertat i el premi.
La llibertat individual i col.lectiva és un bé massa preuat com per fer-hi invents...
I per quina raó Convegència no s'ha desempallegat mai d'Unió? Tant de poder tenen? Jo els he vist sempre com quatre gats hipòcrites i venuts, no entenc que tinguin tanta presència dins de la coalició.
Aquesta és la pregunta, David. Segur que Convergència disposa d'estudis i estadística suficient com per no trencar la coalició. Unió deu aportar 250.000 vots pel cap baix.
D'altre manera, només ens quedaria pensar que són el mateix. Un, el poli bó i l'altre, el dolent segons del prisma que s'els observa. Aquella ambigüetat tant calculada del que sempre ha patit CiU. Per acabar siguent el mateix; Sección Nordeste del Negócio.
Penso que en aquesta legislatura aclarirem moltes coses. Convergència no aconseguirà d'Espanya el que necessita Catalunya i molta gent acabarà per entendre que l'ùnica sol.lució és la formació d'un estat que de veritat defensi als catalans. Llavors veurem si pesa més el pare d'en Duran o els 7 milions de catalans.
la veritat és que ja fa temps que la politica parlamentària la trobo molt allunyada de la realitat i que és una auca autoreferencial. Ei...jo no estic contra el mercat, estic en contra de que el capitalisme sigui quelcom més que us sistema econòmic, doncs s'ha convertit en un sistema de vida i això és horrorós. Són dues coses difenrents. Tampoc crec que es tracti de repartir premis a l'esforç o al talen. No penso que els valors més importants hagin de ser matèria de concurs, tribunal o condecoració.
Necessitem un premi per tocar la Rick?
o toquem la Rick per guanyar premis?
ep!
Amic Àngel. No em dec haver expresat bé.
El alicients i els premis i els incentius els dona el mateix mercat en forma de dividends, i l'ascens en la carrera professional de cadascú.
La Rickembacker em dona un premi cada vegada que l'agafo...
Ah!! i respecte als nostres parlamentaris vull dir que son una colla de ...
entesos, dit així podem anar a donar la volta al món en una Lambretta i fer d'ambaixadors de la república catalana.
salut i vox
Publica un comentari a l'entrada