diumenge, d’abril 03, 2011

VOLS MORIR COM UN GOS?

L'Estat espanyol reclama a la Generalitat que retalli la despesa en un 20%. Es veu, que no en fan prou amb retallades d'un 10% , en volen més, en volen el doble.
Els responsables dels nostres hospitals davant la retallada han anunciat des del tancament de quiròfans a les tardes a despendre's de personal interí en quantitats molt rellevants. Es evident que les conseqüències seran l'ampliació de les llistes d'espera i agonies varies a les urgències dels nostres hospitals.

Davant l'empenta que agafa l'independentisme, els unionistes (cada dia són menys i sense arguments) ens ametrallen amb; dividireu la societat, cometeu una il.legalitat, sou quatre gats... i la millor de totes és; Espanya no ho permetra i enviarà els tancs per fer respectar l'ordre constitucional espanyol.

Per tant, continuar a Espanya ens planteja dues vies d'eutanasia. La lenta, que seria la de morir com un gos agonitzant en una llista d'espera o la de morir igualment davant un tanc espanyol.
Jo ja he triat, ho tinc clar. No moriré com un gos, ni permetre que cap fill meu pateixi les prioritats espanyoles dins el seu ordre constitucional. Prioritats claríssimes; primer és la unitat indivisible de la seva patria, que l'atenció sanitaria digne.
M'agradaria agraïr-li a Espanya la facilitat de tria que em proporcionen les seves opcions.

Viva España!!!

Kula Shaker; Start all Over

4 comentaris:

santi ha dit...

estic amb tu, pot ser seria bo
que passesi a Catalunya l'ho
que està pasant al mon àrab.

Anònim ha dit...

No tindrien pas pebrots de treure els tancs. Seria una mesura molt impopular i inadmissible en el context de la Unió Europea.

Al ha dit...

El que passa al mòn àrab no és gaire bó. Espero que aquí tots plegats siguem més civilitzats.

Segons com ho fessim no tindríen prou autoritat moral davant el món per treure els tancs.

Mateu ha dit...

surrealista com les catiusques de Pere El Sumptuós, espelma dels catalans, nafra dels vigatans.

visca el nostre reialme
visca la nostra espelma i el goig de ser tonyina