Un dit trencat

M´he trencat el dit petit del peu dret, i ara ja no podré anar al Mundial!!!!
Tinc trenta i tants llargs, o curts, o del mig, segons es miri i mai m´havia trencat res fins fa un anys i mig.
De petit ja vaig omplir el cupo de plantofades, de nen el vaig augmentar amb la ajuda de bicicletes, baralles i tonteries en general. L´adolescència buffff, motos, més baralles primers gats...i ja d´adult...bé, no he cambiat massa..no em barallo, aixó si.

Estava jo a casa, descalç.
I es que sempre em poso al mig de la meva dona i el seu destí..li foto gardel.la amb el dit petit a la sola de la sandalia..i crec!
Un dolor punxegut, i intens....ja està.
Ara m´enguixaran, haure d´estar de baixa.....el món em va caure a sobre.No vaig anar al metge tot i saber que estava trencat.
Al cap de dos dies el meu germà que viu de les reparacions del cos humà em va haver de practicar un "joqueseque" que consisteix amb lligar un dit amb l´altre, i em diu:
-Aixó no s´enguixa
Ostia!! per una vegada que em trenco algo...i no s´enguixa!!!!!!!

El primer cop que s´em va trencar un os va ser fa un any i mig. El peu esquerra i de la manera mes estúpida possible.Baixant una borera.

He arribat a la conclussió que haure de tornar a les baralles per no trencar-me mai mes cap os.
Demà mateix m´hi poso.

Ja sé que la foto és d´una fractura del dit d´una mà. Però com que estic tant atabalat buscant bronca no he tingut temps per més.,