Em refereixo a la pel.licula de Stanley Kubrick. Aquella en la que un grup d´amics vestits per l´ocasió prenien convinats lisèrgics amb llet i sortien a "deixar-se anar". Repartien violència i posaven "ordre" a la seva manera.
Fins que la banda cau en mans de la policia i el protagonista és sotmés a intenses "cures". Recordo especialment una màquina que li mantenia els ulls oberts i li anava tirant líquid dins per evitar la ressecació, mentre l´obligaven a veure imatges d´extrema violència.
Quan el "sistema" creu que l´ha curat, el presenta en públic com a exemple del bon funcionament del mateix sistema.
El deixen anar i mica en mica va topant-se amb totes les persones a qui havia fet mal. La re-educació l´impedeix defensar-se i rep de totes i cadascuna de les antigues víctimes que ara són els seus botxins...fins que el llancen d´una alçada considerable i l´han d´ingressar en un hospital.
El sistema el torna a presentar com un èxit...Ha rebut de tothom i li ha sigut impossible defensar-se. Ja és una bona persona !!.
Mentre està envoltat de rams de flors, personalitats, personal sanitari i els periodistes disparen els flaixos...li brilla un ull i...i tot posant cara de sàdic li fot grapada al cul a una infermera.
Les persones som el que som ...i la sort de les infermeres és que no en tinc cap al meu voltant. Tornaré a lluitar, tornaré a patir i tornaré a vencer...
Ramones; I wanna live
Ramones; I wanna live
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada