Emprenyats i decebuts. Aquestes serien les paraules que més s'ajustarien al estat d'ànim d'un gran nombre de catalans.
Les paraules del gran embaucador i alhora president espanyol que tant ens varen seduïr i tant ens prometien. Són avui només la certificació d'una ensarronada i són la gota que ha fer bessar el vas.
Espanya ha ofegat, ofega i ofegarà. Mentre Catalunya ha anat fent entre les ganes d'instauració de la democràcia primer i els darrers trenta anys d'assantament de la mateixa a tot l'Estat després, s'ha anat dibuixant la cruïlla en la que avui ens trobem.
Ha quedat clar que ni el federalisme, ni molt menys el confederalisme i ni parlar-ne de l'independentisme serán mai acceptades per Espanya. La qual, es mostra molt virulenta i cada vegada menys acomplexada per exercir de rodillo aplanador.
No hi ha manera -almenys de moment- de trobar una fòrmula que sigui de bon acceptar per les dues parts, mentrestant Catalunya s'ha esgotat.
Esgotament econòmic i de pensament.
La sortida seria una, la fugida endevant cap a l'Estat propi. Però fins al moment ningú ha sigut capaç de trobar un sistema que no fos traumàtic per aquesta fugida.
I Fins aquí hem arribat. Som en una cruïlla on tots els camins porten al punt de partida, Espanya. Mes dèficits en tots els aspectes i sentits, i cap ni un mirament al fet nacional català. Per aquest viatge calia tant d'esforç?...Ningú ha sigut capaç de trobar l'ùnic camí que va cap endevant i estem encegats davant la desil.lusió que representa fer voltes en cercle a una Espanya que és evident ens representa el negoci de les garves d'en Pruna.
Ens caldrà una altre dosi extra d'imaginació i sort en l'aritmètica parlamentària per no morir d'extanuament aviat...
Slow death, Flamin' Groovies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada