Ha quedat clar, que l'encaix de Catalunya dins Espanya, tal i com el voldrien els catalans, no és possible.
El somni de l'Espanya federal del principi del mandat de ZP, avui ja és història. Euskadi i Catalunya són incomodes per la resta del Estat i de retruc qui més els "pega", més vots guanya. Per tant ja no només és cosa dels "stablishments" polítics. La població espanyola no ens accepta, i aixó ja és més greu.
Pujol i Maragall -Montilla no fa política- varen practicar polítiques d'acostament, de caure simpàtics, de supeditació, de peix al cove, de pidolaires, de pregar el desplagament d'un Estatut que era llei espanyola -Espanya mai prega el compliment de les seves lleis- I 30 anys més tard, quant a Catalunya li cal la reciprocitat espanyola, ens diuen que gastem massa en llengua i identitat...
Arrivats a aquest punt, queda clar que per obtenir el que Catalunya necessita i es mereix, ens cal fer un pas endevant.
Per fer aquest pas, ens caldran ajudes externes; Que ens seran molt dificultoses de trobar, ja que Espanya es membre de ple dret de totes les organitzacions internacionals hagudes i per haver...I no podem anar a buscar ajuda a Albania, tampoc.
Ens caldrà fermesa i està disposats a perdre i molt. Recordem que els jutjes, la policia i l'exercit son devots seguidors del Regne d'Espanya...
Fins on estem disposats a donar per aconseguir allò que ens cal?
Teniu collons, catalans?
Velvet Underground; Rock and Roll
1 comentari:
Penso que aixó ha de ser com una onada. Hi haurà d'haver algún lider que ens ensenyi el camí, però després ja serà cosa del poble, de la gent. És clar que haurem de mostrar fermesa, estar disposats a perdre-hi i per descomptat com amínim hi haurà friccions més o menys lleus amb l' Estat espanyol que no ens deixrà marxar "de franc".
Publica un comentari a l'entrada