Molt habilment les esquerres s'han autootorgat els valors que tothom desitja per la seva societat.
Progressisme, benestar social, sostenibilitat, optimisme,igualtat social...etc. I la llògica del populisme ha fet la resta.
Jo (l'esquerra) sóc el bó, i l'altre(la dreta) és el dolent. A partir d'aquí no cal programa, no calen idees, no calen calendaris.
SI TU NO HI VAS, ELLS TORNARAN, és la màxima expressió d'aquest discurs, on el qui és més important que el què.
Amanit amb un punt de modernitat cinèfila i opp-art de saldo tenim un producte que ven. La prova, el 9-M.
I com que no us he vengut cap programa, si no que m'he vengut jo. No espereu que dimiteixi ni faltat d'aigua o sobrat de fugues nuclears.
Evidenment anem malament. Per mi, només val el què, i el qui és fa irrellevant.
The Vogues; Saturway
12 comentaris:
Benvolgut Al,
les formes no ho són tot, però són molt importants. I, en això, els socialistes en són uns mestres.
T'agradi o no, en la societat actual la imatge és fonamental, i s'ha de cuidar. Perquè tots els dirigents de CiU tenen entorn a 60 anys? No creus que aquesta noia (Soraya Sáenz) no dóna una altra imatge al PP enlloc de la que donen Acebes i Zaplana? No és Carme Chacón tansols imatge?
No transmet bones sensacions la Marina Llansana?
Arribats a aquest punt, crec tenir el remei, encara que a tu et sembli accessori: combatre la demagògia amb una estètica similar. El missatge ha de ser el mateix, però les formes s'han de semblar, i així els destrosses la única arma que tenen.
L'alcalde Hereu és fluix, però és JOVE comparat amb en Trias. Què farà que joves que no s'interessin en la política "comprin" el producte? A mi em sembla que és difícil.
Ho sento, però ho veig així, en l'era del marketing no pots estar-hi d'esquena.
Dons si la politica, el govern d'un pais, la "res publica" ha de restar reduïda a aixó, benvolgut marrameu, que l'últim apagui la llum.
Contractem el servei d'una gestoria amb secretaries "guais" i de ben segur que ho farian millor, i ens sortiria molt més barat.
Però el pitjor de tot, és el lloc en que quedem els ciutadans, perque de ser així, ja no seria possible la democràcia.
Benvolgut josep,
jo no he dit que renunciem a allò important i ho centrem tot en les formes, només que no oblidem les formes, ja que per aquí hi perdem molt. Ens agradi o no.
Jo encara confio en la no idiotització de la gent. Però aquest més d'un milió de vots que va treure el PSOE al 9-M em fan dubtar.
Per cert, quin era el programa del PSOE?
Al,
no ser allò que no agrada a la gent:
fatxa, espanyolista, amargat, etc.
i ser coses que ens són pròximes: joves, mares,..
Així que, com veus, fer-los front no és tant difícil. I repeteixo, no es tracta d'imitar-los; al contrari, es tracta de que no utilitzin en exclusiva unes eines que, des de l'òptica del marketing són poderosíssimes.
Uff! Rellamp de programa.
No ser alló que no agrada a la gent: fatxa, espanyolista i amargat...
Resumint: vivim en un país d'idiotes.
Però la patent d'aquesta terminologia no és seva.
Que esperen els demés a fer-los la competència?
Company, ara hem arribat a la meteixa conclusió, o és que "el vot dels idiotes" no val exactament el mateix?
Doncs no siguem tan excelsos, ja que ens posem a un nivell en què molta gent es sent massa allunyada. És trist, però és real. I a la realitat ens hi hem d'adaptar.
Aquí, voten els idiotes i els no-catalans.
Com és que no és espanyol tot aquell qui viu i treballa a Espanya?
I en canvi ser català és lo més senzill del món...
No es tracte de ser excelsos, si es senten allunyats, potser és que ho estan. Potser ni són, ni es consideren catalans, però voten.
Si que és trist, molt trist. No sé si m'hi vull adaptar...
Necessitem adaptar-nos-hi, i que el major nombre possible d'ells, dels seus fills, o dels fills dels seus fills, passin a formar part de nosaltres.
Cap altra possibilitat és viable, parlant en democràcia s'entèn.
No em donis idees...
Ara parlant seriosament; juguem en inferioritat de condicions, però aixó no em preocupa.
Em preocupa la ferma voluntat dels qui la catalanitat "s'els suposa"(com a la mili la valentia)
Benvolgut Al,
si, juguem en inferioritat de condicions, però, si com tu dius "la catalanitat se'ls suposa" vol dir que la dissimulen.
Arribats a aquest punt, la forma de desemmascarar-los és fàcil (a nivell teòric), però molt difícil a nivell pràctic, ja que cal, com a mínim, la implicació dels 2 partits sobiranistes. I això, pel que sembla, va per llarg.
Però insisteixo en el fet que si ho dissimulen, això és un factor positiu (això és alhora un de les principals raons de ser dels partits sobiranistes catalans).
Per tant, hem d'insistir en fer-los veure pel que són, que no és cap mal, però són espanyols o espanyolistes. I nosaltres som catalanistes, jo almenys abans que "de dretes o d'esquerres".
Estic amb tu Marrameu. Sempre he dit que, quan el meu país sigui "normal", o deixaré de fer el bloc o parlaré de dones i festes...
No podem començar la casa per la teulada.
Publica un comentari a l'entrada