Molt més aguda del que sembla, transversal i sense retorn. Així m'ho relatava un empresari dedicat a l'obra pública. Té raó.
Em posava l'exemple del Regne Unit de finals dels setanta i de gran part dels vuitanta. Decreixerem, entrarem en recessió i gran part de l'economia productiva patirà transformacions brutals, abans de tornar a ser fiable per els inversors. O bé morirà en la mutació.
El preu dels combustibles i les energies en general. Aturada del consum intern degut a la pujada del euribor i al sobreendeutament. Productivitat poc competitiva. I l'enfortiment del euro. Faran que la nostra economia, canvii profundament i de retruc la societat.
A Catalunya ho tenim pitjor encara. La majoria de l'industria està fugint en busca de competivitat. No tenim grans marques en alimentació, energia, telecomunicacions, industria pesada... Només La Caixa. Pensem que; del 100% de la deslocalització estatal, un 50% han estat empreses catalanes...
No li sumeu la decadència de Catalunya en el pla lingüitic i cultural, o acabareu plorant.
No vull fer de Nostradamus, ni molt menys, però crec que tenim tots els elements per patir un difícil i canviant futur. Hem engegat la decadència.
Paul Revere& The Raiders; Indian Reservation
2 comentaris:
Si el canvi, encara que traumàtic, serveix per encarrilar el país en la bona direcció, benvingut sigui.
Per continuar com fins ara, escanyant la petita i mitjana empresa i els petits productors, millor trencar el sistema o emigrar a un país calvinista (on es recompensa l'esforç i es castiga als ganduls).
Salut, República i una Constitució Catalana que valgui la pena defensar.
Sr ton, molt bones.
El canvi serà molt més profund del que ens arrivem a imaginar.
A Catalunya s'ens pot acabar fins i tot la cantarella del "dèficit fiscal".
Sense industria potent, sense alimentaries, sense energètiques; què ens queda? Els serveis, només.
M'explicava l'empresari en qüestió que les empreses catalanes dedicades a l'obra pública, només poden aspirar a ser subcontractades per les que tenen seu a Madrit. Que fixa't quina casualitat s'enduen totes les obres que paga l'Estat...
L'eix polític i decissori era allà i ara ja tenen l'econòmic, també.
Hem estat assimilats, fins i tot economicament. Ja som perifèrics !!!
Publica un comentari a l'entrada