dimecres, de juliol 09, 2008

JOAN LAPORTA


No vull dir res a favor seu, ni en contra. Ja que hi han elogis i retrets a fer-li. Només m'agradaria dir que; trobo vergonyos el lixament al que està essent sotmés.
Joan Laporta va patir un 60% de vot contrari en la passa moció de censura. Calia un 66% per poder convocar eleccions a la junta Culé. L'aritmètica l'avala...

Em sorprén que, els mitjans que avui reclamen la dimissió de Laporta tot i ser lícita la seva continuïtat en el càrreg d'aquest club privat. No fagin el mateix amb d'altres càrregs i de molta més rellevància (en teoria)i als que només avalen les matemàtiques.
Una Copa d'Europa i dues lligues em semblen èxits infinitament superiors als resultats d'aquets càrregs públics. A Laporta no li han envaït competències, A Laporta li paguen el convingut, Laporta es sap expressar, Laporta procura per el Barça i després per els altres...
Que El Periodico i La Vanguardia hagin saltat al coll d'en Joan, tot exigint-li la dimissió, en pro de no se quina moralitat exible a un President i a l'altre no, ens demostra el següent.

El Barça és una plataforma de poder que tothom desitja.
No es ben vist que el President d'aquesta entitat privada reconegui públicament la seva catalanitat.
Ser President del Barça sense ser del Opus o d'un partit espanyol és un pecat mortal.

En Joan és l'ùltim que ha de dimitir.

The Artwoods; I Take what I want.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi estic completament d'acord.

(M'ha deixat preparat que no sigui de l'Opus)

Anònim ha dit...

(Volia dir que m'ha deixat parat, no pas preparat)

Kasku ha dit...

A en Laporta no li perdonaran mai els èxits, ni la noblesa i valentia de la seva gestió. L'entorn del Barça (ja ho va dir en Cruyff en el seu moment) sempre ha estat enverinat, farcit de gent mesquina que ha aprofitat el club com a pura plataforma de poder personal (p.ex. en Núñez).
En fi: Johann & Jan forever!

Al ha dit...

Mr Bohemi: L'Opus no deixa que a un dels "seus" li fagin aixó.

Mr Kasku: No cal que sigui "forever", pot acabar el 2010...El que és clar, és que no hi ha motius per demanar-li la dimissió a ell precisament. Abans, n'hi ha que han fet molt de mal i ostenten càrreg públic, sense haver guanyat cap elecció i amb un balanç de gestió infinitament pitjor.