Entestats en la dualitat dreta (dolents), esquerra (bons). La gauche divine, el progressisme, el París del 68, de joves anarco-comunistes i de grans soberbis. Detesten tot alló que no giri entorn la concepció d'estat que els llibres de Franco els varen ensenyar. La dreta, l'esquerra, la dreta, l'esquerra, la dreta, l'esquerra...Madrid, Madrid, Madrid, Madrid, trionfar a la capital espanyola és la seva màxima aspiració.
Molts d'ells porten treballant en el "sistema" abans de la mort de Franco i es pensen que canviar les "olivettis" per ordinadors de Silicon Valley és un gest prou valent com per dir que varen democratitzar el país. En realitat, només varen mig adaptar el sistema als sistemes que els envoltaven (sortir de l'edat mitja del franquisme era bàsic per poder menjar). Quasi 35 anys després segueixen refregant per la cara de les altres generacions la seva obra mestra, "La Constitución del 78".
Aquesta setmana hem tingut sobredosis de cagarrines; homenatge onanístic al Jutge de tendència progressista (segons ells) Don Baltasar Garzón, a l'Universitat de BCN.
Empresonar i torturar catalans de tendència sobiranista abans de les Olimpiades del 92 fa ser molt progre es veu...
I Parlant d'Olimpiades... Aquesta setmana hem organitzat un funeral d'estat a "tutti plen" per un ric falangista, contrari a les seleccions catalanes.
Quan la setmana anterior ja havíem aguantat el cinquanté globus sonda sobre la mofa de sentència del estatut català.
Si fossin manobres, fusters, mossos de magatzem o jardiners ja estaríen retirats. Sisplau, que els faria res fer-se a una banda, sortir del mig i organitzar-se les seves "festetes" i enterraments d'estat, al casal del pensionista més proper, moltes gràcies.
Lou Rawls; Dead End Street
1 comentari:
Totalment d'acord. Cal una regeneració urgent!
Per cert, la tria musical és sempre excel·lent!!!
Publica un comentari a l'entrada