Es molt bonic veure que hi ha país, que hi han patriotes, gent compromesa. Però al mateix temps es desesperant veure'ls lluitar per separat quan tots sabem que ens cal sumar.
La manifestació del 10-j va mostrar al món un cos musculós. L'independentisme ronda la majoria i els seus militants estan movilitzats, tenim una oportunitat única, històrica m'atreviria a dir.
Davant nostre, Espanya -i França-. Un Estat disposat a fer servir tota classe de mecanismes per ridiculitzar i esborrar aquest múscul català. CESIC, diplomacia, ministeris, judicatura, legislació, hisenda, policia, exèrcit, mitjans informatius... ho tenen tot a la seva disposició i llest per llençar-ho damunt del sobiranisme en el moment que els representi una amenaça.
Hauríem de saber treure profit del bagatge d'en Laporta davant la pressió, de la seva cara, del seu optimisme, de la capacitat de treball i dels coneixament legals espanyols dels que disposa Lòpez-Tena, de l'empenta d'Uriel. De l'organització de Reagrupament i del seu discurs regeneratiu, de la popularitat del seu líder. De la sabiesa, el prestigi, la serietat i el rigor dels venerables; Broggi, Barrera i Bassols. Però també ens cal l'organització i potència de les CUP, necessitem al Partit Republicà Català, ens cal Santiago Espot i Catalunya Acció, ens calen les diferents plataformes que han organitzat les consultes per l'independència... ens cal que tothom estigui apunt i en ordre de combat.
Es el moment que tots ens preguntem; què podem fer per el nostre país? Es el moment que repassem la nostra història i no tornem a caure en errors passats. Es moment de mostrar-nos ferms i units. Es el moment de Catalunya.
The Marvelettes; Too many fish in the sea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada