dilluns, de juny 20, 2011

ESQUERRA O MORT.

Esquerra o mort...
Una amiga d'infància molt posada en el projecte d'Esquerra em va acabar d'aclarir quin és el sostre, el "top of the hill" de molts votants d'aquest partit.
1- Ells són l'essència del independentisme català, els únics i veritables administradors legítims del terme "independència"
2- Es preferible continuar dins Espanya abans d'assolir una independència que no sigui clarament pro-esquerres. D'aquí en justificava els pactes amb el PSC.

Per aquesta gent, CiU són el dimoni escuat i Reagrupament i SI uns snobs pro-convergents que han entrat en l'escenari polític amb un objectiu; restar i disgregar la majoria social d'esquerres.
Vaig notar veritable despreci i ira en les seves paraules quan es referia a qualsevol opció política que no fos "d'esquerres". En cap moment feia autocrítica, ni tant sols dubtava que els tripartits haguessin errat en la seva gestió. Obviava els petits o grans errors del model dels tres partits per carregar sense contemplació amb l'obra de govern convergent, mai va tenir una mala paraula per el PSC, mai, l'home del sac és CiU.

He de reconèixer que em va ser impossible fer-la entrar a raonar que el primer que ens cal és un país i llavors ja decidirem si governa la dreta o l'esquerra (així és com jo ho veig).
El seu discurs d'enfrontament entre esquerra i dreta era avorrit d'entrada, fins que va aconseguir que fos molest (per mi almenys) quan no va voler reconèixer la legitimitat de CiU per governar.
-No tenen majoria absoluta, per tant, encara que hagin guanyat no tenen dret a governar- (???)
Vaig haver de deixar-ho aquí, perquè estava a punt de perdre una amistat d'infància que no tenia cap ganes de perdre.

Sense entrar a valorar l'obra de govern concreta, penso que tant els uns com els altres han fet bones coses i d'altres no tant bones, però he arribat al punt de no suportar els dogmatismes i la fe cega, i cada dia em regira més l'estómac aquesta suposada superioritat moral d'uns (esquerra) sobre tots els altres (dretes i tercera via, la del mig).
I em regira l'estómac per dos motius; l'un, la ceguesa en la crítica de la gestió que han dut a terme "les esquerres",  perquè n'hi per criticar i molt, i l'altre la impossibilitat a la que això ens porta de que Catalunya sigui un país normal i corrent. I el més fotut del cas, és que ja no disposem de gaire temps per perdre...

The Birds; Say Those Magic Words

6 comentaris:

penyabogarde ha dit...

Atiem la fornal encesa i que visqui el Barça integral. a-la-bí a-la-bá!!!
Visca la República Catalana dels Soviets amb barretina!
Visca la broma i en Casaus!
No som d'Esquerra, ni molt menys de la CUP, tampoc de CIU, ni del Carretero, de la SI ens mola el PSAN roig i comunista...ens motiva Andreu Nin i els espàrrecs de Reus.

Però francament la bandera de les quatre barres de sang amb la falç i el martell ens excita com la pilota quan entra plàcidament a la xarxa d'Iker Casillas.

Bon Blog de falç amic AL i malgrat matisos i malentesos...VISCA CATALUNYA LLIURE!

Lluís ha dit...

hostima que bo, els del bogarde son pro-psan i mig troskaires i estan de bon veure amb S.I. i no estan per la farsa de la CUP, això m'agrada un ou!

bogarde+psan+santiago vilanova+uriel+tena= FUTUR

Solidaritat pujarà si els de la CUP segueixen fent de bascos en comptes de fer de catalans.

I ERC? doncs amb el barrufet del Jonqueres i amb barretina blava.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

the jam reviscola al blog!

una abraçada des de la costa del Maresme!

Al ha dit...

Quina colla d'animals de pèl curt que corren per aquí!!!

Aix carquinyolis (del PSAN, la CUP, Reagrupats, Solidaris, Buscaires, Biguers, nyerros, cadells, carlistes i mariquites) què seria aquesta casa sense vosaltres?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Gràcies per la visita a can Jam. Un honor. La trilogia AL-RICK-VOX configura una perfecció inassolible per la resta d'humans.
Veig que aquí es sua la cansalada amb la polifonia independentista, jo quan era marrec ja divisava una col·lecció de sigles de mil parell de nassos. Ara tot ha canviar i crec que d'independentistes n'hi a ha a totes les famílies, a veure si en surt quelcom ben definit i s'acaba la polifonia desafinada. Temps al temps i com passa a les millors families amb l temps i una canya... Jo soc psicodèl·licament independentista i suposo que puc afegir la meva barraqueta a la causa comuna.

Visca The Jam i la diada de Sant Joan!

penyabogarde ha dit...

nens i nenes, la que s'està liant a Sants amb els de Qatar i la Penya Bogarde, demanem ajut als valiets de la casa de la bomba que poden aportar aire juvenil a la corranda