D'aquí neixen les societats avançades amb capacitat per cuidar i mimar a les seves poblacions, amb les polítiques de benestar social.
Tot això regulat i legislat molt bàsicament amb un parell o tres de principis.
Honestedat, en el sentit més ampli de la paraula. Igualtat de condicions per tothom en tot moment i penalitzant molt durament el mercadeig d'influències i les inversions especulatives a molt curt plaç que poden donar com a resultat l'esfondrament dels mercats.
La honestedat és la que fa que al final de la transacció mercantil totes les parts en surtin beneficiades i la satisfacció aporti confiança per seguir movent capitals, amb la consegüent creació de riquesa.
La igualtat de condicions també aporta la confiança necessària per engegar nous projectes que renovaran i regeneraran amb idees noves el sistema en general. Penalitzant molt durament les accions que pretenguin actuar en avantatge sobre els demés amb monopolis, mercadejant amb influències polítiques o legislatives i les que s'aprofitin de privilegis, trampes, evasions o reduccions fiscals i que causin perjudicis a la competència o als seus mateixos treballadors.
O rectifiquem i aviat i comencem a aplicar algun (o tots) d'aquests conceptes o la nostra societat de pau, treball i protecció social serà en perill.
El més escandalós de tot és que permetem que els nostres personatges públics i polítics campin amb tota impunitat fent ús de moltes d'aquestes males pràctiques.
No podem permetre que els 7 últims secretaris d'estat per l'economia als USA hagin estat tots directius d'una mateixa entitat bancaria americana coneguda per els seus grans moviments de capital a curt termini buscant l'enriquiment ràpid i causant tremolors per allà on passen.
Gordon Brown va intentar fiscalitzar aquests moviments i a l'endemà tenia al mateix secretari d'estat per economia dels USA a Londres...
Es del gènere tonto permetre els avantatges fiscals que tenen les empreses a Irlanda (recordem que allà s'han instal.lat grans multinacionals en aquests últims anys) i que posteriorment tots els europeus hàgim hagut de pagar el rescat de l'estat Irlandès.
De la competència deslleial xinesa o russa no en parlaré, ja que això mereix un capítol apart.
Acabo demanant penes de treballs forçats a Sibèria fins la setmana dels tres Dijous per dos exemples ben espanyols.
Els lobbies de poder espanyol no varen permetre que Gas Natural comprés Endesa i al final va acabar a mans de la Italiana Enel, que a la vegada és en mans del Govern Berlusconi. Avui paguem l'electricitat exageradament més cara que fa 4 anys (algú ho havia de pagar i més quan la companyia és en situació de monopoli)
El ministre que va propiciar aquella transacció, el senyor Solbes, forma part del consell d'Enel des de fa pocs mesos.
Barrick Gold (potència mundial en la producció d'or) acaba de fitxar com assessor a Don José Maria Aznar. Aquell ex-president de govern espanyol que avui encara cobra del depauperat erari públic espanyol.
Aquell president que es vanagloria d'haver iniciat l'esclat del totxo, presentat-lo com a un valor a l'alça i com a gran refugi de capitals s'ha passat al sector aurífer. Sector que durant el 2010 va veure augmentar en un 25% el preu de la matèria primera i que en el que portem d'any ja l'ha augmentat un 35%...
Vostè jutgi.
The Samall Faces; I'm only dreaming
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada