Després dels grans dilemes presentats per els nostres politics, durant aquesta campanya. Jo he decidit començar la jornada de reflexió avui mateix. Un dia abans del preceptiu. M´hi faig amb tota la meva ànima.
Es pot tenir fisicament les espatlles amples, i es pot ser "ample d´espatlles". No em refereixo als tipus armari. Les punyalades i les escoïçors de la vida ens posen catxes d´espatlles, encara que fisicament no siguis més que un longuilini, o un envà de canyes. Potser també li podriem dir tantsemenfutisme, però en molt moments és l´ùnica manera de viure. O ho fem així o ens tirariem(res a veure amb sexe) al tren. Ve a ser alguna cosa semblant a un naufrag que porta totes les seves pertinences dins el vaixell on viatjava i que s´està esfonsant. El seu primer objectiu hauria de ser salvar la seva vida, i després intentar recuperar alguna de les seves possessions materials per ordre de valor.
Els que treballen amb les mans, els surten duricies allà on els dits s´acoplen als palmells de les mans...Els guitarristes s´els endureixen les puntes dels dits de la ma dels acords...Els jockeis tenen el cul fet una "callo"... Alló que més treballa s´endureix, les cel.lules tendeixen a apil.lonar-se formant una muralla que vol impedir el menor dany possible a la resta del organisme.
Jo, dec estar perdent els cavells per culpa del enduriment del crani...i em creixen les espatlles, però cap endins.
Tinc mules a les espatlles!!!
No passis de pàgina sense escoltar a LOS NEGATIVOS
Avui m´he despertat a la nit, tot suat i amb taquicardia, havia estat somiant.
Maladigestió?, estres?, peus plans?, no se que m´ha portat a somiar que el meu país tenia un President que a més de ser molt lleig, no sabia parlar bé, no tenia estudis, no coneixia el territori i no sabia que era una OPA a l´Europa comunitaria...
Suposo que no em feia por l´home en sí, ja que si es presentés a una plaça publica de pastor de cargols no crec que aixó em provoques malsons...
Avui a cal veí es festa major. No cal que hi hagi cap Pilar, ells fan festa grossa. Es posen la mantellina i la "peineta", es muden i surten al carrer amb els tancs i els F-18. L´empresa es grossa i no repara en gastos...
Avui és el dia de l´Hispanitat, i plou com sempre...no he sortit de casa ni per anar a comprar el pa. De fet a cal veí son molt "curiosos". Jo he de fer festa el seu dia nacional, mentre em reconeixen una nacionalitat diferent a la seva, que no nació. La veritat, no ho entenc. La semàntica no ha sigut mai el meu fort, però no m´hagués pensat mai que ho portava tant malament. Només és una de tantes coses que no entenc.
Una versió de Eton Rifles en directe, al meu entendre millor que la d´estudi. La Rickembacker aquí sona...
Tot i tenir un nom femení, al pronunciar "la Passa" em ve al cap alguna cosa així com una cosa grossa, peluda i dolenta. Doncs bé, he sigut una víctima de "la Passa". Quasi s´em emporta...del tot, només va aconseguir-ho fer amb els meus líquids corporals, la molt marrana. Febre, vòmits i diarrea son els síntomes inequívocs...tens la Passa!!. Cullons amb la Passa, feia molts anys que no em trobava tan malament. Però es clar, no cal preocupar-se, ja que "només" pateixes del que pateix tothom, d´aquí el nom...i ja ho diuen, mal de molts, mal de tontos.
Per una vegada que intento ser "consumidor popular" i les passo mes putes que Caïn. Sabeu que?...jo a lo meu i el demés que s´espavilin. No m´interesa gens lo popular. I es que m´ha passat lo mateix que li passa a un "fanguero" en un acudit de l´Eugenio... Senyora, sap que??... la roda ja se la pot fotre al cul !!!
Get this video and more at MySpace.com Una gran cançó d´un dels grups mes grans....
Em sap greu, que avui el fet que una familia hagi viscut durant segles en un mateix lloc estigui mal vist. Avui lo "txatxi" és ser un ciutada del món, amb arrels de 500 mil regions. S´esta estenent el concepte que ser català de "socarrel" com alguns ens volen etiquetar, és símbol de fanatisme i papanatisme nacional català. Es quasi com si s´hagués de demanar perdò a la resta de la societat "multiregional" i "multicultural". Avui tothom es pot proclamar català, no cal ni parlar-lo ni coneixer el país. Tothom s´otorga el dret a decidir. Em conviden a ser bilingüe i jo prefereixo el trilingüisme, quan moltes vegades no hi ha més opciò que parlar "la lengua comun de todos los españoles".
Com al Oest, només sobreviuran els més ràpids. Ai d´els lents !!!
De vegades observo al meu voltant. Observo la meva gent, el meu poble, la meva pàtria.
Potser ès veritat que només som un residu, un cagalló del imperi de Carlemany,potser només som un manac de pseudocomtats com amb el Pilós. Qui sap si només som uns vassalls d´Aragó. Som els qui varem perdre més en l´invent espanyol i les guerres que això ens ha portat.
De vegades penso que no ens mereixem ni ser un poble, de vegades penso en Jaume I i m´entren ganes d´envaïr el LLevant fins a Murcia( o més enllà ). De vegades miro el meu poble i veig a uns homes i a unes dones més preocupats per poder anar al solarium i fer-se pil.lings que en ensenyar als seus fills qui són els seus avis... De vegades, quan em volen fer dir " a veces" em venen ganes de dir "sometimes", i és que per collons, només els maten. I per collons els meus, sometimes... bollocks!! De vegades penso en l´últim mohicà...What a shame !!!!....
I avui sense foto, sense música i sense res... estem de dol, el meu poble s´esta morint.
La vida i totes les coses en general succeixen per diferents motius. No veuras mai un atmetller florit al mes de Gener, ni tampoc neva al Agost.
L´Home a més de tenir les condicions idoneas per que les coses passin, necessita decissió i voluntat. Una vegada llegint a un pensador d´aquets que cobren només per plasmar idees sobre un paper, vaig pensar que quanta raó tenia. Venia a dir algo així com que: -Un home tot esperant el moment just per no equivocar-se, es va equivocar de moment.
El joc de la vida ès encertar el moment just en que les circumstancies ens faran obtenir allò desitjat.
No ès fàcil que les circumstancies ens siguin favorables, i menys encertar el temps exacte perque tot acabi bé.Com no fer res també ès equivocar-se.
No cal tampoc ser un precipitat, però la sort s´ha de buscar...
Resumint, es tracte de ser en el lloc just i en el moment oportú.
Time of season...no busquis rovellons al Maig, busca castanyes al octubre.
Després de molts mesos sense "practicar", ahir ho vaig fer. Prepares l´ambient, l´escalfes, afines l´eïna,la toques una mica i tot està a punt comencen les fortes embrancides, el va i ve. Entres en un espiral de plaer fins que et deixes portar per el riu d´energia. Comences a suar, i continues, en vols més. Notes com els muscles estan en tensió mentre et recorre el cos un voltatge que no et deixa parar. Una i altre vegada, i més... Notes com la descàrrega és a punt de caramel, i continues mes fort amb mes intensitat. Fins que arriva tot allò que has estat esperant. La cosa continua fluïnt, i ja estas tot xop de suor mentre l´energia continua descarregant...
Amb aquest títol, i aquesta explicació algú es pot pensar que parlo de sexe i de contacte carnal. Es quelcom semblant, però no es ben bé el mateix.
Ahir varem estar tocant...la Rickenbacker endollada al Vox ac30. I no és una novia anglosaxona que practiqui numeros extranys disfrutant amb juguets a corrent... Es una guitarra elèctrica.
dimecres, d’agost 09, 2006
Jo vaig votar afirmativament a l´aprovació d´aquest estatut.I ja m´en estic arrepentint. Entre en Pep Mont i lla,i en Xoaan Sauraaa que avui mateix ja ha demanat al govern estatal que no lamini el nou estatut (!!!)i per rematar-ho pendents del constitucional......no se que pensar-ne.O m´estimo més no pensar-hi.
Ens l´hauran fotut plegada altre vegada???
De moment no veig cap esquerda que em trossegi el jardi, ni tampoc tinc noticies que ens hagim convertit en cap illa.De moment Espanya no es trenca. Per tant en Raxoy ens deia mentides? El que no pot ser mentida es el que ens deia Aznar. Ara mateix surto al carrer a practicar la poligàmia...i a la primera dona que es negui, li esgrimiré els meus drets i deures... No li direm mentider al Josemari ???
Vaig començar vacances d´estiu, el passat divendres.
Avui dimarts ja estic mes esgotat que en una setmana normal de feina.I es que a casa sempre hi ha cosa per fer.....Estic fent totes quelles coses que es guarden per quan es té temps, i no s´en té mai.Tinc l´esquena trencada, avui si. I encara m´esperen uns dies de platja amb "els Chukies" per acavar de destroçar-me els nervis......
I despres de 15 dies de "relax", ja podre tornar a la feina com nou. Amb alguna lumbàlgia i esquizofrènic perdut.
Envejo a tots aquells que viatgen....amb Iberia.....o desde l´aeroport del Prat.... Màgnifics viatges, a llocs exòtics, ciutats cosmopolites, restes d´antics imperis...aixo si, a 39 de coll per veure-ho tot. Si tens sort i has pogut embarcar sense que cap vaguista t´ho impedeixi, si la ratxa de fortuna continua i el mateix vaguista no et perd les maletes entre cigaló, cigaló i guaitada al cul de la companya...i si després de tots els dies tot ha anat com una seda, resa. Posa´t en les mans de Deu perque no et destrossin els regals de compromís que has hagut de comprar tant si com no.... I segurament deu haver sigut aquell collons de vaguista que quan passa de la 4 copa ja no sap si carrega Samsonites o fardos de suro.....
Llavors, sempre et quederan els mossos d´esquadra.....Segur que si algun dia pots encolomar als Chukies i surts a sopar tranquilament amb la dona, no s´et ocurreixi b eure´t una ampolla de cava a mitges...lleparàs segur. Millor que se la begui tota la dona, o tota tu....i que conduiexi l´abstemi.....de fet tambe pots tornar a casa fent dit i sense maletes.....jo ho havia fet molts anys.
Desde jimmy Hendrix a Peter Townsed. Tots han mamat a Creation. Un dels màxims representants de l´era pop. Són una crònica directe, potser la millor mostra d´una explosio de color( en blanc i negre ).
I´m a man, How strong my love (la millor versiò que he escoltat mai)i Making time
Els grans oblidats de l´època daurada. Composicions brillants, una veu plena de matitzos, bons instrumentistes i en conjunt capaços de temes que haurien hagut de passar a l´historia com a classics. M´agraden.
Puc assegurar que soc un conductor prudent, i a més gaudeixo de bonificacions en el rebut del seguro. Avui, un matí com qualsevol altre del mes de Juliol estava jo treballant. Cop de cotxe cap aquí, encàrrec cap allà....arrivo amb el meu cotxe a la comisaria de la Policia local del meu poble per fer-hi una gestió. Situada en un lloc relativament cèntric i amb prou concurrència de gent, la comisaria queda dins d´un carreró sense sortida i molt estret. Tot aixó, amb un sol de dos parrells d´ous i la gent suant per el carrer.....tot de cop i sense avís previ, ni rètol incicatiu, ni por ni vergonya m´apareix una senyora suada i per el que m´ha semblat sense sostens. Cosa totalment compressible, normal i jo m´atreviria a dir que exigible a totes les senyores i senyoretes en casos de tanta calor....
I mentre ocularment m´interessava pel bon estat de salut de la senyora en qüestió...
ZRRRAASSSS. M´havia amorrat al cotxe patrulla. -Que voleu amb un carrer tant estret!!
El color rosadet-vermell dels mugronets en mig de l´estretor del carrer m´ha pujat a mi, desde la panxa a la cara, acompanyada amb una escalfor que em volia fer fondre.
Li he fotut castanya al cotxe patrulla i mentre jo arreglava els papers de l´assegurança, la senyora ha continuat suant carrer avall......
Només em queda agraïr a la Policia Municipal el seu bon tracte i la promesa arrencada d´a ixamplar el carrer........i és que gaudir del poble de residència s´haria de convertir en un dret inalienable de tot ciutadà de Catlunya.Ostia!!!!
Ni els intents de ressucitar les teories de Nostradamus. Allò del Rei español que creua els Pirineus per anar a Batallar a les planures centre-europees i torna vencedor. Ni col.locar 4 gols a Ukraina, ni tan sols el "hit del verano agarramela con la mano", OPÁ. M´havien provocat cap escalfament mental. L´única cosa que em va fer interesar, fou que el seleccionador francès es declarés obertament català abans que español. Domenech de cognom i fill d´exil.lats catalans a França a causa de la guerra del 36. Els ha fotut al carrer.
Es que molts d´aquets que llueixen les banderetes amb el toro d´Osborne estan sensibles. Molt sensibles, ja que la nación s´els hi esverla per tots cantons. Mentre ells ja no guanyen copes d´Europa, ni lligues, ni copes del Rey. Ni tant sols tenen valvula descapament i acaven rebentant.
Segons un comentarista de la SER, els de les aliances de civilitzacions i l´Espanya plural. -Quien no quiera que gane España, que se muera.
Si aquest senyor fos català ja estaria de genolls, ell i tot el pais demanant disculpes.
Una excusa com una altre per escoltar o ballar.......... Bona pagina la de "satisfaction"http://www.satisfactionclub.com/ . Amb un blog obert a myspace.com . Amb més música.......my fire departament needs some good firewomeeen.
De pena, em sembla tant la foto com les paraules, que la germana del mort va dirigir a la mare d´un dels acusats: -Espero que su hijo se pudra en la carcel- Liberals, cristians radicals, neo- cons, dretans españolistes, separadors i per sobre de tot amb gent ànim de revenja, i a poder ser multiplicada per mil. Volen guanyar, volen que hi hagi un perdedor, desitgen humiliar al contrari. Tot aquell suspitós de no ser un español, tal i com ells creuen que s´ès español, ès insultat i denigrat. Si et declares, Basc, Català o de qüalsevol altre pais que no sigui l´español ets de la pitjor "calanya" que hagi pogut parir una gossa.
Necrofílics, remenamerdes, aixafaguitarres, colonitzadors sifílitics, sodomitamesetaris, esberlacarracs, analoesbarginaires, assaltacriatures, llepatampax, xuclapenjolls, mosquits d´aixeta, esberlaespremulles i manifassers en general...totes ells i elles Les que es pinten els llabis per besar la foto d´un mort....i reclamen per els altres el seu pitjor dolor.......
