Al final de la dictadura els catalans van haver de renunciar a moltes demandes i necessitats, en pro d´una democràcia conjunta amb els espanyols. Tot confiant amb la bona voluntat i el respecte que semblava mostrar aquell poble espanyol amb ansies de democràcia i llibertats.
Al 1930 el PIB català representava el 40% del total estatal i tenia un 87% de renda per sobre la mitjana espanyola. Avui representa el 19% del PIB i disposa d´un renda del 22% per sobre la mitjana.
Perdent molt pes específic, tant de PIB com de renda en aquets ultims 30 anys de democràcia.
Una democràcia que s´ens demostra altament perjudicial per els interessos presents i destructiva per els nostres interessos futurs.
Amb una separació de poders inexistent a la pràtica on els alts tribunals que són els qui han de donar raons als conflictes Estat-Generalitat, son posats a dit per els partits que dominen els altres dos poders.
Fa que avui, sigui impossible sostenir que és beneficiós per els catalans ser espanyols.
Només hem de circular per les nostres carreteres, viatjar en tren, portar els nostres nens a escoles-barracó, o posar-nos a la cua de les llistes d´espera per la sanitat...o bé esperar ajudes de la Generalitat per les families, per cuidar-les per tenir fills...etc, etc.
Es tan escandalós tot plegat que per exemple: Quan CIU va arrancar d´Aznar l´any 1996, 51.000 de pts per aixugar el deute de la sanitat catalana. Aznar al endemà mateix enviava a Catalunya 85 inspectors d´hisenda més.
Iniciant una campanya de pentinats contra el frau fiscal de manera sectorial en el turisme i concretament al món dels càmpings. Que curiós que a Catalunya hi hagi el 75% del total dels càmpings estatals, no?
No cal ser "nacionalista transnochado", un "pueril separatista", un "ètnico-identitario" ni un "analfo-periférico" per adonar-se que Espanya és un negoci pèssim per els industrials, i la pobresa i la gana per els treballadors i els més necessitats.
Fins ara, encara ens podien prometre el tancament de fronteres i la protecció dels nostres-i els seus- productors. Avui ja ni aixó poden fer...Només xuclar i xuclar, que els seus vots han de conservar.
Almenys doneu-nos una mica d´amor; Spencer Davis Group, gimme some lovin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada