Montilla ha afirmat més d'una vegada, que a Catalunya després de Maragall i amb la seva presidència, entraríem en una etapa post-nacional.
Carod ens ho explicava amb alló de "catalanisme de pluja fina", i en Saura aplaudia.
D'una vegada i per totes la Generalitat s'ocuparia de les persones...
Més de quatre anys de socialisme a Catalunya han donat per molt. Els últims 6 mesos del mut Montilla per més.
Amb el socialisme; les infermeres tenen els mateixos coneixements que els pediatres i per aixó faran la seva feina amb tot el que ens estalviarem, els trens ja només tenen averies greus cada dos dies, seguim ensenyant als nens en barracons cosa que els endureix l'esperit, els mossos d'esquadra son el cos més desprestigiat del Estat, mica en mica tots estem deixant de veure la televisió regionalista catalana, l'immersió lingüistica a l'escola és ja un record, no es desplega l'estatut ni falta que ens fot i el finançament obtingut en el pacte del Magèstic encara és el millor de llarg.
Els catalans paguem impostos de primera i tenim serveis de tercera regional. Però amb l'etapa post-nacional de Montilla, Carod i Saura ja en fem prou per menjar. Ens estàn ensenyant a viure del vent, ens enforteixen l'esperit de ciutadà compromés, del que ho dona tot al Estat i n'està orgullós ja que no es nacionalista, o egoista tal i com ens espliquen els tres "reis".
No passa res, no cal dir res, no volem protestar, no volem demanar. Quant el socialisme ens demani viure sense respirar també ho farem per que ja estarem preparats i ensenyats a no reclamar coses que no ens mereixem. M'agrada i molt l'etapa post-nacional i a més aprenc a fer supervivència muda. Que més vull?
The Kane Triplets; Mission impossible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada