Quan una nació ha de basar la seva integritat interior amb la força de les lleis i la força militar per cohesionar-se, deixa de ser-ho.
M'agradaria parlar de les lleis espanyoles del Esport que otorgan l'unica representació nacional espanyola al Estat.
Es prohibit participar internacionalment en competicions sota cap himne, bandera i llengua que no sigui l'espanyola.
Un esportista pot ser sancionat amb quedar exclós de fitxa federativa espanyola durant molt de temps, si es nega a jugar amb la "selección nacional espanyola".
L'Estat es capaç de subbencionar amb patins a tots els Tanzànesos, Hondurenys i Balinesos amb tal d'obtenir un vot que negui l'acceptació de Catalunya en una Federació Internacional. A càrreg es clar, del herari públic, que també paguem els catalans...Sort que la Constitució parla de "nacionalidades".
La llengua catalana no es pot usar al parlament espanyol i tot i ser "motivo de especial cuidado y atención".Tampoc es prou important per que Espanya prefereixi pagar per traduccions del Maltés, Gael.lic o Danés a les seves propies, però subnormals llengües; català, Euskara i Gallec.
Només queda permés fer-ho en castellà quan els convé o espanyol de vegades...almenys ens deixen triar!
El projecte nacional espanyol fa aigües per tots costats, i no crec que aguanti masses dies tal i com el coneixem avui...aquest és el "perill" de la democràcia.
Un clàssic, Hush; Deep purple
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada