dissabte, d’agost 11, 2007

LA PROFUNDA

L'expressió: Catalunya profunda, sempre m'ha posat calent.

Aquest any per les vacances m'he dedicat a fer un safari, en busca d'aquest animal exòtic, retrògat i antiquat anomenat; Catalunya profunda.

La nit abans d'empendre viatge, em va costar adormir-me, tot pensant en la qüantitat de catalans i catalanes profundes que podria veure, i ... Sortia de Girona i anava de dret - si no hi era, ja- a les profunditats del país. Vic, Manresa i Berga... alguna cosa fallava.
Havia recorregut la Catalunya profunda, i hòstia...no trobava la profunditat en cap d'aquestes ciutats en les que sense castellà m'hagués mort de gana.
Dec ser jo, el que no ha entés la situació geogràfica exacte de la "profunda"... Clavo els frens del cotxe, i l'encaro cap a la Cerdanya.
Puigcerdà, Alp...i m'endinso cap a La Seu D'Urgell, Sort, Esterri i València d'Aneu, Baqueira Beret i torno a clavar els frens al vell mig del carrer major de Vielha.

Cambrers marroquins i Rumanesos, botiguers castellans, dependentes sud-americanes en lloc de trabucaires Berguedans, raiers Pallaresos o versos occitans.
No la vaig saber trobar...

De tornada vaig contribuïr molt generosament a engrandir les arques de la Generalitat, tot excedint el límit de velocitat voluntariament. Només de pensar que aquets diners serviran per invertir en trens, xarxes electriques, carreteres i hospitals em va tornar a aixecar la moral.
Tot i no haver trobat la profunditat del meu país l'havia fet més ric.

Primal Scream; Country Girl

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Actualment el centre de la Catalunya profunda s�ha despla�at. Actualment, sense inversions ni infraestructures, ni pistes d�esqu� ning� vol emigrar cap a les terres del Delta de l�Ebre. Nom�s la valenta poblaci� aut�ctona s�ha mantingut allunyada del tr�fec idiom�tic, i all� en aquest n�nxol encara verge, encara es pot parlar el Catal� m�s profund i arrelat a la nostra terra.

Al ha dit...

Verge??...has dit verge??. No t'explico que em passa per el cap...

Ens queda país per quatre dies i ja n'han passat dos.
De totes maneres és curiós el nostre afany per vendre...que ens porta a vendre-ho tot, inclosa la nostra dignitat com a poble