TUT, TUT, TUT

Cap a les set de la tarda d'un dia feiner qualsevol varen començar les trucades.
El telèfon fixe de casa sonava cada vint minuts. Era un nùmero privat i no responien al meu:
-Digui?-
Trucaven i trucaven, total per no dir res. Fins que cap a les nou varen fer-ho. Una veueta dolça amb un bolivià perfecte em diu:
-Buenas tardes, ¿Don Ángel Barrios Múñoz?-
-No-Li vaig respondre
-¿Como que no?- Em respongué aquella veu dolça
-Doncs, no. Aquí no viu cap Ángel Barrios- Vaig contestar ràpid
-No le entiendo, hable usted español-
-No-i ja començava a estar-ne fins als ous de la tia.
-Por favor, ¿cuando puedo hablar con Don Ángel?- Insistia la senyoreta.
-No el conec i no viu aquí- Vaig tallar-la.
-Hableme usted en español...¿Que pasa, no se da cuenta que no le entiendo?
-Mira nena, jo a casa meva parlo com vull i més quant m'inflen els pebrots- Vaig pujar el to ostensiblement.
-¿No lo entiende o no lo habla? Insistia l'incansable descendent de Moctezuma.
-Porteu trucant dues hores o més, i quan despengem no ens dieu res. Preguntes per un paio que ni conec, ni viu aquí. M'obligues a parlar "espanyol" i desconfies de si et dic la veritat. Fes el fotut favor de deixar d'emprenyar i apunta bé. Aquí no hi ha cap Àngel Barrios. M'entens o et faig croquis?
-tut, tut, tut, tut, tut, tut...s'em va despedir la dolça veu.

Tokio Sex Destruction; One more Sunday