La sobirania de Catalunya durant molts anys va ser patrimoni exclusiu de xirucaires.
Avui les circumstàncies han cambiat.
Joan Rossell, cap visible de Foment del Treball i persona propera al PP, a més d'haver estat candidat a la presidència de la CEOE s'ha calçat les xiruques i ha anat al Pedraforca. Des d'alla dalt ha denunciat la falta d'inversió Estatal a Catalunya i ha denunciat l'obligatorietat del Estat a publicar les balances fiscals.
En cap moment l'hem sentit reclamar un Estat català. Però Espanya no es pot permetre cumplir les dues peticions tant necessaries per l'empresariat del Principat. Cosa que durà al empreseriat a haver de triar; la supervivència de les seves empreses o l'agonia de l'enfermetat espanyola.
Al mateix Montilla, President de la Generalitat l'hem sentit aquesta setmana des de Madrid avisar al Estat del procés de desafecció dels catalans envers l'actual Espanya.
Molta gent que no es calça habitualment o mai les xiruques es troba avui desassistida i incompresa per un Estat, al que havien defensat fins ara. Cada dia tenen més clar que seguir així els portarà a la mort per inanimició i aquella estabilitat, que semblava que era l'unic de valor avui tampoc hi és. Per tant cada cop té menys sentit defensar alló que representa una mort agònica.
Siguem realistes, nomes podrem ser un país normal i corrent, i obtindre el màxim rendiment dels nostres recursos quan els gestionem nosaltres. Aixó només ho obtindrem quan els xirucaire es posi la corbata i el Yuppi calci xiruques.
Treient la raó a qui ens ha volgut dividir en dretans i esquerranosos. Avui es temps de fer Estat, i es que ja n'hi ha prou que s'ens pixin a sobre.
Els putus amos; Citadel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada