M'han posat un .es al final de l'adreça d'aquest bloc sense demanar-m'ho. M'ofen.
dimarts, d’abril 01, 2008
COVARD ?
On és? us preguntareu molts; lluitant per defensar-nos.
Com és que mai surt a marcar lideratge i a tranquilitzar a la població quan hi ha una crisi nacional del tipus: apagades, col.lapses, hospitals incendiats, sequeres, embussos de 70 km a les autopistes, crisis econòmiques, contagis a criatures, invasions de competències, incumpliments de promeses del pèrfid Zp o fins i tot "apunyalaments" dins el seu govern...Aixó són foteses, tonteries.
Ell, mira als ulls a la mort, cada dia trenta vegades com a mínim. Ell, és un valent que no pot estar per aquestes nimietats.
Els seus porucs socis de govern es lamenten del cost electoral que els suposa donar-li suport, però si no fos per el nostre valerós i aguerrit President, "ells ja serien aquí"(els homes gavina, "la crosta" i els infidels, vull dir)
Deixem-lo guerrejar i aixequem altars i campanars en nom seu que no en trobarem cap d'altri que així ens defensi. Visca Montilla !!!
The Urges; Jenny Jenny
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Brutal, company
No hi ha res com aquest recurs a l'èpica per desemmascarar aquesta misèria de governants que tenim.
I dir governants és un insult a aquesta tasca, noble des de Grècia com a mínim. Aquests desgovernen, espatllen el que funciona i no fan res en allò que no funciona.
Però no se'ls pot exigir eficàcia i eficiència en la gestió, perquè no han gestionat res.
Tampoc van guanyar, però manen. I el pitjor de tot, per a mi almenys, és que Catalunya recula. I dol molt.
Els qui intentem progressar amb el nostre esforç ens sentim avergonyits amb gent que té com a forma de vida la política. És molt trist.
Però hi ha espai per a l'esperança, crec que l'anunci d'Esquerra era un presagi del poc que trigarà la mort del tripartit, o és la meua il·lusió.
Tant el Tripi 1.0, com el Tripi 2.0 estan aconseguint que les catedrals les aixequem a Jordi Pujol. L'estan fent Sant, i no per mèrits propis.
Ric per no plorar, pèrò estem deixats de la ma de déu (si n'hi ha)
T'equivoques al, cada dia estic més convençut que Deu existeix, i aixó que soc agnòstic, però, perqué et penses que no plou?. Donç si, per deixar amb el cul al aire a aquesta colla de demagògs impresentables.
Gràcies a Deu.
Ja us ho dic jo que Deu existeix, i vosaltres tant incrèduls!.
Ara se'ls ha rebentat un altre canonada a Badalona, i perd 800.000 litres d'aigua més.
No veieu els esforssos de Deu per deixar en evidencia a aquests xitxarel.los?.
L'aigua acabará per emportar-se-ls a tots!!.
Hostia! El concert dels Urges al Go Lleida!
Què també hi eres?
Aquell any m'ho vaig passar bomba!
Josep, la setmana que ve diu que plourà a sac. Déu ens abandonaaaa
Amic Josep, no sé si déu existeix, o no. No cal que actui per que els Tripis quedin en evidència, es marquen solets...Però estigues tranquil que tenen els dies comptats, amb o sense déu, i amb aigua o sense. Les darreres desqualificacions entre partits els passaran factura. El final del Tripi ja no té tornada enrera, tingues paciència.
Benvolgut Ton, no hi vaig ser al Go el dia dels Urges, i és que criar camacurts té algun inconvenient.
Però si que tinc en el meu record, com un dels millors concerts a Lleida als "Vibraphone" a principis dels noranata. No l'oblidaré mai i aixó que aquell dia no sabia ni com em deia(jo també he sigut jove, solter i sense compromisos).
Un bar que de nom s'assembla al bloc i un altre de nom geomètric i musical tampoc els borrarà mai ningú del meu caparró. I és que a Lleida s'hi feien unes festes !!!!!!
Ni que plogui 15 dies seguits arreglen el que el Tripi ha destroçat.
Benvolgut al,
També ho crec que el tripartit caura per si sol, el que em neguiteixa és que después del tripartit vingui el pscPSOE... sense tripartit.
Confiem amb la sensatesa dels catalanistes i en que l'ajuda de Deu no es limiti a l'aigua.
Salut!
Els Vibraphone, i tant! Jo també hi era i vaig seguir una ruta paral·lela a la teva: La Casa de la Bomba (bar), el Pentagrama i el local del concert, que era un lloc amb una sonoritat infecta, en aquell temps conegut com Brownie.
No recordo com o amb qui vaig acabar la nit però, com sempre, amb bona música i bona companyia, m'ho vaig passar de C..
Josep, soci, només els cal l'ultima espenteta que els donarà el PSOE i el Tribunal Constitucional.
Ton, volies de collons? Deixa't anar home de déu!.
Tu i jo segur que ens coneixem, o ens coneixiem, o almenys ens haviem vist...
Anaves a Ultramarinos i a Comuniqué, també?
Collons, Al, ja deia jo que el nom del Blog era massa casual... Així que ve de "la Bomba". Què petit és el món, jo també sóc ponentí, i amb molts amics "bomberos"..
Aprofito per felicitar-te pel blog, està molt bé.
Sr Marrameu, bon país el seu.
I el nom de bloc és una clara al.lusió al llibre de Tom Wolfe: "The Pump House Gang".
I es que és tan petit el món...
Publica un comentari a l'entrada