N'estic fart d'escriure frustracions nacionals. De vegades aquest bloc sembla el diari d'un ploramiques, d'un nat emprenyat. No és així, m'agrada riure, m'agrada jugar, m'agrada sentir-me orgullós de ser qui sóc i de ser d'on sóc, m'agrada la meva llengua, m'agrada la meva terra. N'estic enamorat
Però massa sovint em recorden que de meva no en té res. Me la lloguen, només em tenen aquí per mantindre-la neta de verdisses i pagar els meus impostos.
Els amos s'avergonyeixen de mi.
De vegades, massa sovint m'auto-odio per no recuperar el que considero meu, el que era dels meus avis, m'auto-odio per haver d'agenollar-me davant l'amo cada vegada que ell ho desitja.
De vegades no sé si tancar el bloc i deixar de fer el misèria...Però quan veig la garruleria dels amos, sé qui sóc i sé que no deixaré de ser mai així.
Los Salvages; Soy así
8 comentaris:
Som molts que en algun moment (o en molts) ens sentim com tu, però als que ens costa escriure ens agrada que hi hagi gent com tu que sap com expressar-ho..
Continua així, m'encanta el bloc i comparteixo els pensaments. Ni se t'acudeixi tancar-lo!!!!
Mercès per l'afalag. Continuarem, de moment...
Benvolgut al,
Em considero un optimista ben informat, que és la definició de pessimista, i justament la situació actual que ens toca viure, és la que m'empeny a treurem la son de les orelles i emprar tots els medis al meu modes abast per ajudar a capgirar aquesta situació. Persistent, sense descans, fent-me si convé pesat.
És el que ara ens toca fer si estimem el Pais.
Conec perfectament el que em dius amic Josep.
Ho he practicat, ho practico i ho seguiré practicant...Però hi ha vegades que el "mono tema" em cansa fins i tot a mi.
Per atre banda sóc conscient que l'ùnica manera de fotre fora a tota aquesta purria és ser més constants que ells.
Però no em negaràs que cansa.
Jo voldria parlar dels nostres exits, les nostres vistories, els nostres avenços com a sociatat moderna, però el llast ens ho impedeix.
Res, a tornar-se a aixecar, espolsar-se i a continuar la marató.
Salut
Jove, no defalliu.
Ei Tons! A Lleida està dil·luviant fort!
Que n'aprenguin aquests de Barcelona! Hehehe!
A veure si s'acaba la ruqueria.
Hostia! Ara fa un sol que trenca les pedres!
Torna el trasvassament.
Doncs ara a Girona: plou poc, però per lo poc que plou, plou prou.
Publica un comentari a l'entrada