Hola, he decidit presentar-me. Sóc una crosta i un català irreal.
Una crosta; Els meus cognoms em delaten, i amb ells sempre seré sospitós d'alta traïció a Espanya. Les meves opcions polítiques no són ni el PSC, ni cap altre partit d'obediència espanyolista. No suporto la música dels Manolos, ni d'Estopa entre d'altres. A casa parlem català. El castellà el "gasto" tan poc com puc i tinc un marcat accent català. Vull la plena sobirania per Catalunya...sóc una crosta.
Sóc un català irreal; Ja que no treballo a la SEAT, ni faig de manobre. M'interesso per la política i no sóc optimista. No m'atrau "la Roja", més aviat em repulsa. No compro ni El Periodico, ni La Vanguardia. No crec en Espanya, ni en el federalisme, ni crec que la convivència amb la resta del Estat sigui possible en grau d'igualtat (i no per culpa meva). Sóc un català que s'ha de tenir amagat, per no ofendre les sensibilitats del Estat espanyol...sóc un català irreal.
Per tot aixó m'he de sentir culpable, i fer penitència i dejú. M'he de resignar a veure morir el teixit social i empresarial que ha fet forta Catalunya.
He d'agenollar-me a casa meva estant, ja que els nouvinguts i els "conversos" volen una societat i un país tant semblant a Espanya com sigui possible, encara que aixó signifiqui decadència i empobriment. He d'entendre que només el castellà és indispensable a Catalunya.
Sóc una crosta i un català irreal, o aixó em volen fer creure. Una persona despreciable a la que se li pot faltar al respecte dia sí, dia també. Una persona a la que cal estigmatitzar. A la que s'ha de minoritzar, fer callar i a la que se li ha de recordar la seva inferioritat via "manifestos por el castellano", via espoli fiscal desagnant, via incompliments varis per part del Estat.
Tothom ha de saber que no sóc respectable i ningú m'ha de defensar, ni tant sols el país que em cobra els impostos.
The Chords; I'll Keep on Holding On
11 comentaris:
Vagi al tanto amb el que diu per la xarxa. El podrien anar a buscar de matinada.
En aquest cas, no s'amoïni. Conec gent que coneix nois amb rastes, roba bruta i gossos famèlics, i li dedeicaríem concerts de solidaritat amb les birres a preus populars. Acabaríem ja de bon matí tocant la flauta i repicant qualsevol objecte que faci fressa. No hi haurà ningú que ens aturi.
Benvolgut al,
La crosta está molt més extesa del que ens volen fer creure, i també som molt més reals del que voldrian, i aviat, molt aviat, t'en convenceras.
Para la orella i afina el nas, perque ja es palpa en l'ambient.
Cordialment.
Sr Bohemi: deu voler dir que ens atura tot déu, oi?
Sr Josep: De tant optimista com sou, de vegades estic temptat a suggerir-vos demanar drets d'autor a la Chacón...
Sí, ja sé que som molts, però estem massa dividits i massa quiets. Ja veurem què passarà...
No home, no!
Estabam dividits!, però, poc a poc, els catalans anem entenent de qué va la cosa i ens unirem, no ho dubtis pas. Els catalans, estem acostumats a reaccionar sense necessitat de consignes.
Ara tot es va aclarint.
Em preocupaba que els PSOEcialistes ho fessin minimament bé, però son tan barroers que no cauran, sino que estan caient pel seu propi pes.
Tingues fé.
Cordialment
Ps. Tothom que em coneix, no diu obertament que soc pessimista, sino més aviat escèptic. Donç mira, que si jo sent un escèptic em permeto aixecat-te els ànims, és que ho tinc clar.
És que la "cosa" en general està molt negre, soci.
No ens podem permetre el luxe de perdre més temps.
Ja veus que no tinc res a veure amb la Chacón.
Joves, no em siguin tremendistes. Que no veuen que la gràcia de ser català és (i ha estat sempre, històricament) navegar enmig d'aquest mar hispànic tan ple de misèries (i que tan bé ens descriu vostè, honorable Bombero) i sortir-ne, una i altra vegada, amb la crosta masegada però la dignitat intacta? És una metàfora de la vida mateixa.
Senyor Kasku; les metàfores i les dignitats no donen de menjar. I permètim posar en qúestió a la dignitat a la que vosté apela.
Precisament penso que som indignes "llegataris" d'una herència de no sé qui, però que fa 1000 anys que dura.
Sí coincideixo amb vosté, que som indignes des del començament de la nostra història, però no sempre Hispania ha estat el nostre marc de referència. Just aquí és on pequem avui.
De totes maneres, ja em perdonarà el meu tremendisme. Deu ser cosa del sol...
Otro claro caso de hispanofóbia paranoide....
Perdoni, podria repetir-ho "vuesencia" que no l'entenc?
... y supongo que llevas (o podrías) llevar gafas de pasta y consideras que tienes un humor muy personal. No te consideras vulgar y aunque sigues las últimas tendencias ....
La verdad es que eres un simple, con unos conocimientos de la historia y de la realidad mínimos. Respondes al típico perfil de llorón acomplejado. Pesado para todos los que no respondan a tu mísmo arquetipo (tranquilo, donde vives encontrarás lamas gemelas). Tu paranoia hace que necesites encontrar un enemigo en al que culpar la tristeza de tu existencia. Necesitas de un grupo, y como en la casa de la bomba ya no tienes sitio, lo encuentras en la mitología.
Podrías ser un fan del señor de los anillos, pero has elegido una historia más aburrida todavía, la del catalanismo.
Continuo sense entendre les vostres lletres.
Que sabeu parlar cristià?
Molt agraït.
Publica un comentari a l'entrada