D'entrada, em sembla curiós haver d'estar fent balls de xifres, per cumplir el que diu una llei com l'Estatut de Catalunya. Les lleis son clares, diafanes i d'obligat seguiment. Si no són així, no ens valen...
Per altre banda, condicionar el finançament a la bonança econòmica i les necessitats dels demés és esperpèntic, i demostra que no tots els espanyols som iguals davant la llei. Ja que les CC.AA amb règim foral; ni depenen de cap necessitat exterior, ni s'els condiciona el famos "cupo" a cap bonança ni a cap recessió, en distruten sempre. Per aixó, entre d'altres exemples, els seus jubilats reben prestacions bastant per sobre de la mitjana estatal
Tenim també a les CC.AA receptores, i que alhora sempre són refractaries a qualsevol millora per els ciutadans de Catalunya. Saben que el pastís és el que és, i que té 17 talls no iguals. Argumenten que són les persones les qui paguen impostos, no els territoris, cert. Però s'obliden de dir que; l'Estat inverteix en territoris, no en persones. I d'aquí un dels principals problemes per els necessitats de Catalunya.
Catalunya fa 30 anys que és sotmesa a ser "sol.lidària", aquesta sí, obligatoria. Obligatoria per no sé quin dret diví (en realitat sí que el sé, i no només fa 30 anys que és "diví") i ens el faran "in eternum".
És l'obligació dels catalans contribuïr amb l'Estat, però l'Estat no té obligació de res vers el Principat.
L'Estatut no ha arreglat res, seguim havent de pidolar com mutilats de guerra. Sotmesos al sistema espanyol, sistema clientelarment beneficiós i exclusiu per el PP i el PSOE i del qual els catalans no n'obtenim més benefici que l'insult, la retòrica per analfabets i de tant en tant algun piropo d'algun militar amb la boca grossa que ens recorda que nosaltres paguem els tancs, però ens els guarden ells.
Doncs haurem de fer guardiola i adquirir alguna tanqueta, o no hi tenim res a fer-hi.
The Aardvarks; Are you gonna be there
Are You Gonna Be There?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada