PRIVILEGIS

La demanda estrella del Govern de CiU és el "pacte fiscal", que per si sol pot no significar res, o pot significar una merda punxada en un pal,  semblant al concert que disfruten els bascos i els navarresos, aclareixen.

-Ah!!!

I a més, el nostre -el seu- argument seran els drets històrics de Catalunya. Com descendents de Sant Jordi, tenim dret a fer-nos sabates de cocodril eunuc del Orinoco, sembla ser.

Sabem -saben- que ens diran de tot i més, ens reboicotejaran per trentadosena vegada, serem els avars i rarets que sempre busquen avantatges, que només miren per ells, serem portada de diaris i finalment Govern espanyol i alts tribunals del Estat ens concediran un collons de merda embolicada amb un cordill. I ens sentirem culpables de ser com som, extenuats per l'esforç en aconseguir que ens embolquin una merda amb un cordill i no ens quedaran forces per res més que abaixar el cap amb sentiment de culpabilitat i frustració. Alló que tan coneixem i ens agrada als catalans.

Serem altre vegada "els privilegiats" i passarem d'un 10% de dèficit fiscal a un 9,99%... i ens sentirem malament.

Per contra, els asturians amb un superàvit fiscal d'un 18%, els extremenys que ratllen un 15%, o els andalusos i castellans amb un 10% es sentiran agraviats i ofesos. Ens diran que els treiem el pa de la boca, que som uns insolidaris...

Bascos i Navarresos no diran res, mentre no els toquin el seu plat. S'han acostumat a menjar a part i ni al PP, ni al PSOE del País Basc s'els passa per la txapela renunciar a alló que per Catalunya és tant dolent.

Es molt clar qui convida a Gin-Tònics tota la nit... des de fa 30 anys... o potser 300. 

Som uns privilegiats, és evident, ens deixen obrir la cartera i convidar ronda darrera ronda, encara que nosaltres ens hagim de fotre aigua, passar sed, rebaixar en educació o sanitat o seguretat.

Som el tonto del poble, que a més no és ni del poble i ens agraden més les merdes que a un tonto un llapis.

Però volem sabates de pell de cocodril eunuc del Orinoco!!! Per Sant Jordi!!!

The Attack; Mr Pinnodmy's dilemma