divendres, de desembre 29, 2006

AMB EL LLIRI A LA MA (EPISODI 3.000.000)

El socialisme espanyol va entrar al govern del Estat, esgrimint alló de l´Espanya plural.
Tot just arribar al poder, ZP va fer fracasar el "Plan Ibarretxe" que significava més autonomia per Euskadi. Amb l´excusa que no era vàlid per unilateral. Les coses s´han de fer amb taranna(talante) dialogant, deia el president espanyol.
En campanya electoral tots els catalans el varen escoltar dient alló de: Aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán...
Alhora que s´els deia als bascos que prenessin com a exemple a Catalunya alhora de modificar els estatus de relació amb Espanya.

Dos anys i mig de desgast per acabar presentant un "estatutet" molt retalladet en aspiracions.
Boicots, insults, mentides,amenaces del "glorioso ejercito español"...i finalment el sedàs del parlament espanyol.
Ens varen tornar un estatut que no s´assemblava gens a les aspiracions dels catalans.
I el poble de Catalunya el va refrendar en votació. Pensant i creient en una Espanya que ens deixava espai vital...

Doncs ara resulta que l´Estat envaeix competencies educatives, retalla les inversions previstes en 2/3 parts, i és nega a parlar de finançament fins al 2009!!...i només fa 5 mesos escassos que el flamant estatut de ZP ha entrat en vigor.

Avui tenim als partits catalanistes dividits i enfrontats davant un Estat que els diu que amb el nou Estatut es colmen les aspiracions durant una bona colla d´anys...i seguim patint desinversió, espanyolització i a més ens hem d´estar callats i quiets, ja que ells(l´Estat) ja han complert(???)

Que queda d´aquell Psoe federalista de fa 3 anys??, Que queda del taranna dialogant de ZP??, Que ens queda als catalans??

Amb els partits d´aquí i el poble dividits,lligats de mans i peus, s´afronta un molt esperançador alto al foc d´ETA...que ja fa aigües per tots cantons.

Una vegada més hem patit l´abraç del os...i és que no n´aprenem. Tot i saber que Espanya és inviable sense les molt generoses aportacions catalanes, ens varem creure (una vegada més) les boniques paraules d´un castellà.
El que més m´estranya i em disgusta son els suports a Madrid dels partits catalanistes (ERC i CIU)als governs de torn, aprobant pressupostos estatals a tort i a dret.
Sóc dels que penso, que ens cal mala llet, molta mala llet i pitjor mala intenció.


Riot a St Jaume square...perdó vull dir; Riot on sunset strip. The Standells

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Salvador Sostres ja ens diu com fer-ho. Anar a negociar amb una Bomba nuclear a sotre el braç. ES així i només així que els pobles poden ser solidaris, democrates i per sopbre de tot respectats.La bomba es té per negociar, mai per fer-la servir. Que quedi clar

Al ha dit...

Estar clar que si negocies sense arguments de pes estàs venut.
I si mirem als paradigmes mundials de societats "democratiques", "pacifistes"i "solidaries". Totes elles disposen de bombes nuclears...

U sigui,...Muntiya ja ens estas comprant unes "bombetes" per la propera negociació pressupostaria amb Madrid...que sortirem d´allà no amb el concert econòmic, no!!...sortirem d´alla amb una constitució a sota l´aixella.