VENJATIU ?

Tenim més de tres-cents metres lineals de fites en comú, una riera que separa les finques i un munt de conflictes entre nosaltres.
Un veí que ho és de fa uns cinc anyets i jo, no som massa amics. Tinc el mal vici de no aguantar que qualsevol persona consideri casa meva com seva, sense el meu consentiment.
Tallar camins amb segles de pas, envaïr la propietat aliena amb talussos de pedra o llençar terres procedents d'excavacions cap a casa meva son pràtiques habituals del meu apreciat amic.
Mai l'he denunciat, sempre he intentat parlar i fer-li entendre que em posava entre l'espasa i la pared. Sempre penses que parlar arregla quasi tots els problemes i la justícia sempre i per ambues bandes és un mal.
En totes les ocasions l'home s'ha sortit amb la seva i jo he acabat fent-me rabia per no haver pogut fer-lo rectificar i per haver sortit com a perjudicat.

Fa cinc dies va apareixer per la zona un gos, un mastí. Al que porto alimentant des de el mateix dia. Mai m'ha passat per el cap lligar-lo, però si he donat notícia del fet a la policía local, i a diferents cliniques animals. A ningú li consta que aquest gos estigui buscat.
Avui al matí el meu apreciat veï ha entrat dins un porxo de la meva propietat, li ha lligat una corda al coll al gos i s'el ha endut cap a casa seva on l'ha mantigut lligat amb una cadena...com si fos seu.

M'he presentat a casa del paio amb dos policies locals i un veterinari. No sé que em costarà, i m'és igual però la cara d'aquell home al veurem endur-me el gos ho val tot.
Ara torno a tenir el gos deslligat, per que passegi cap a casa del veí i jo pugui tornar a endur-me el gos, envoltat de dos policies i un veterinari...si vol ho farem cent vegades, mil. La cara que se li queda, ho val tot.

Looking; The Loved Ones