Recordo quan Esquerra va fer President a Montilla, aviat farà un any.
Vista la reacció d'incredulitat de molts catalans es va tornar a popularitzar, la famosa frase feta per als governants sense carisma.
Donem-li cent dies de crèdit.
Com es pot demanar aixó per a un nou i flamant President de la Generalitat? Que potser els qui el varen catapultar al poder tampoc ho veien clar?
Donem-li...
Respectant la voluntat del Parlament, però deixeu-me dubtar que fos la del poble. Montilla va obtenir aquest crèdit.
Els aval.ladors dels prèstec, els seus socis. Esquerra i IC-Els verds.
Tots junts es varen otorgar el dret d'administrar i gestionar alló del que jo en sóc accionista, Catalunya.
Cent no, tres-cents. Com a les Termòpiles. I com a Esparta, a un preu caríssim. Cada dia hem estat perdent quelcom irrecuperable.
Ens trobem en un punt agònic, on la màxima ha sigut la gestió, oblidant el projecte de país. I avui, ens trobem sense projecte, sense gestió i quasi sense país.
Ens hem resignat a una sanitat pública vergonyosa, a les escoles barracó, als "remiendos" a les carreteres, al desastre ferroviari, al descrèdit com a poble.
Jo, ja en tinc prou. I reclamo responsabil.litats per la perdua de valor de les meves accions.
Mando Diao; God Knows
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada