Ultimament l'hem sentit dir que està en contra de: la sobirania de Catalunya, contra el mateix referendum i contra un pacte amb Esquerra. Que està a favor de: la monarquia, d'un pacte amb el Psc i de ministres de CiU a Madrid. I de fet aixó no és cap pecat mortal.
Més clar no es pot dir. L'escolanet de la politica regional i provinciana de Catalunya vol menjar macarrons tota la vida.
Li agraden els mateixos macarrons que fa trenta anys que s'està menjant i ens estem menjant tots plegats. Macarrons que per altre banda els metges ens desaconsellen.
Duran i Lleida vol inscriure el seu nom a la història com el menjamacarrons més sord i estúpid del món mundial.
Com es pot representar una coal.lició de nacionalistes catalans i aspirar a mantindre tot alló que tant de mal a fet a Catalunya durant trenta anys (o 300)?
No seria més fàcil ser ministre amb el PP o el PSOE directament, abans que hipotecar les il.lusions de superació de tot un poble?
Quines són les possibilitats reals d'Unió sense Convergència?
Jo no em penso trencar més les banyes per l'escolanet menjamacarrons, i tal i com li varen dir no fa gairé;
- A més de ser cristià, s´ha de viure com a tal...
The Libertines; Don't look back into the sun
2 comentaris:
Tot i ser un carrincló, ès el polític mes ben val.lorat de Catalunya.
Es mereix un respecte encara que els seus ideals hagin caducat
La democràcia cristiana en si, ja es un anacronisme, com el progressisme d'aparador.
Però a sobre, en Duran, un declarat nacionalista català té com a màxima aspiració el regionalisme de tercera i la submissió, quan s'ha demostrat que aixó és nefast per la nació a la que ell pretén defensar.
Es un menjamacarrons...
Publica un comentari a l'entrada