A les formacions catalanes els costa l'oro, el moro i la vall d'Andorra omplir els seus actes de campanya. Així ho afirma Salvador Cot a la seva columna del Avui. Remata la feina amb:
-"Alguna cosa passa en la política catalana. Alguna cosa que es palpa, però encara no es veu."-
Jordi Pujol va fer coses positíves per Catalunya, i d'altres nefastes. Va guanyar totes les eleccions a les que es va presentar, i quan no tenia majoria buscava suports parlamentaris més o menys estables. Aixó feia que la política de CIU anés agafant pinzellades del soci de torn.
Digueu-nos burrus, però a molts catalans ens costa i molt digerir la política dels nostres governants d'avui. Que és un sistema parlamentari? Si, ja ho sé, ho accepto. Però no és aixó senyors...
Conec a molta gent d'Esquerra descontenta per el què està fent la direcció del partit. Conec a socialistes, molt enfadats per haver "d'aguantar a ERC". No conec a ningú de IC-Els verds. I l'oposició ha d'estar emprenyada i a la contra per sistema.
Per tant, tenim a un govern recolzat per una majoria parlamentaria que no té majoria popular. Si a aixó li sumem els "accidents" que pateix el país dia sí, dia també. I on no hi ha mai un responsable de res, fa que el desencant sigui monumental.
Per un desencantat el més difícil és tornar-se a apassionar. I per molts: "Dos mil catorzes, "cases grans", "plataformes de tots colors" i "partits nous" que s'ens presentin serà molt difícil que la gent torni a trempar.
Jo palpo el final...
Kenny Rogers and The first Edition; My Condition
12 comentaris:
En conec una d'ICV.
És molt grassa, molt poc sostenible.
Estan encantats de la vida de tocar els nassos des del govern essent tan minoritaris com són.
Potser cal un final per encetar un inici. Tinguem fé en nosaltres mateixos, perque malgrat tot, se sent que el catalanisme és més viu que mai, només ens cal trobar el rumb. A la mar, per orientar-se, cal saber a on ets i a on vols anar, i ara, ja sabem a on som, només ens cal saber a on volem anar.
Quin tio!! Aquest en Bohemi coneix a tothom. Fins i tot a una perssonassa de ICV.
Si ja era grassa de naturalesa, com està ara que menja calent?
Amic Josep-Empordà (el flagel dels "tripis" als forums de la xarxa, suposo?). Benvingut a aquesta humil casa.
No ho tinc tan clar. Precisament la nostra història em fa dubtar: La biga i la busca, els nyerros i els cadells, carlistes i lliberals, franquistes i republicans...
Som un poble de dividit i molt mesell. Per aixó som on som. De totes formes l'ùltim que es per és l'esperança...
Benvolguts
Ser "flagell del tripartit a la xarxa" , és una imposició que m'he autoimposat (valgui la redundancia) des de que, essent a Donosti per motius de feina, vaig comprar la Vanguardia a un kiosc que hi havia devant de l'hotel i em vaig assebentar del "Pacte del Tinell". Ja tinc una certa edat, i em vaig fer un fart de plorar tancat a l'habitació, de ràbia i culpabilitat, jo era votant d'ERC, de la qual cosa, demano humilment perdó a tots els meus conciutadans. El meu mal es diu PSC-PSOE.
I una de les maneres de fer-me perdonar, és aquesta penitencia. Probablement, el dia que no hi hagi tripartit, no sentireu parlar més de mi.
El tripi només és un dels nostres mals. Faràs malament de desapareixer amb ells.
Jo sempre he dit que el dia que Catalunya sigui un país normal, la política m'importarà una merda.
De totes maneres et pots passar per aquí i dir el que et vingui de gust sempre que ho vulguis.
Cansa una mica sentir tantes proclames de la fi de Catalunya. La última nit de Catalunya, escribia no-sé-qui l'altre dia a elsingulardigital. En Josep té raó, hi ha forces, falta lideratge. M'encanta el teu blog i els teus articles però aquest pensament és de perdedor total. Potser és molt català però no és l'únic atribut i definitivament, no ens portarà cap a la independècia.
D'acord, peco de pessimista (potser de realista). Qui ens portarà a on i com?. Som un remat de xais que han perdut al pastor i els gossos tenen gana...
Doncs ja saps, renuncia i comença a adoptar el discurs cosmopolita-federalista. Reconeix que hi ha hagut un intent de rentat de cervell col·lectiu amb una paranòia que no existeix. Compra els últims 175 llibres de César Vidal, afilia't a C's i anima l'Espanyol, l'autèntic club de Catalunya. Y, por descontado, empieza a cambiar el idioma de tu blog.
Hemos ganado! Como en 1714, se rinden!
Doncs ja saps, renuncia i comença a adoptar el discurs cosmopolita-federalista. Reconeix que hi ha hagut un intent de rentat de cervell col·lectiu amb una paranòia que no existeix. Compra els últims 175 llibres de César Vidal, afilia't a C's i anima l'Espanyol, l'autèntic club de Catalunya. Y, por descontado, empieza a cambiar el idioma de tu blog.
Hemos ganado! Como en 1714, se rinden!
...Vols decir?
Torna l'escamot suicida del front popular judaic!
Com que s'acaba el món suicidem-nos!
No votem!
Que votin només els espanyols!
Hh!ha!ha! Així n'aprendran! Es cagaran de por!
Mentre hi ha democràcia hi ha esperança.
Josep, Esquerra és un partit assembleari i al setembre tenim congrés. Faries més pel país afilian-te i fent afiliar gent que pensi com tu, per probar de tombar la direcció o per intruduïr esmenes de funcionament intern (que, personalment, penso que són més útils que substituïr un líder per un altre, t'aconsello que llegeixis les propostes de Reagrupament.cat).
M'he allargat més del que volia i he perdut el tò jocós.
En fí. Salut i república.
Jo diria que ens han suïcidat i m'explicaré tan comprimidament com pugui.
Tots els nostres representants polítics i els seus partits s'han venut i és venen per una nòmina i un cotxe oficial. Son gent poc preparada, com demostren els accidents que estem patint.
Mirem a dreta i esquerra quan hauriem de mirar el país. I el pitjor és, que no hi han recanvis enlloc.
Jo, ni hi veig una ràpida sol.lució, i el país cada dia és més cosmo-xupi-federalista-sostenible i espanyol... No n'estic orgullós del meu punt de vista, em carda ràbia, però avui estem així.
Publica un comentari a l'entrada