Sóc anti-Carod, sóc anti-política d'Esquerra -abans, Republicana i de Catalunya-.
Cal aquest espectacle, entre en Manelic del Paquet i el Mesies de Cambrils? Cal que l'herari públic català hagi d'invertir 200.000€ en millorar l'imatge d'un polític que està més cremat que la vespino d'un hippy? Cal desprestigiar, dividir, enfrontar a Esquerra -assalt n.34-? Calia fer President a un espanyolarro de castanyola?.
Es veu que si.
Sóc anti-Carod. I què?
The Satelliters; Abba
17 comentaris:
En Puigcercós cuina molt i molt bé.
D'en Carod ja ho va dir el de Ripoll, que en un país normal seria poeta.
Personalment, ja he superat tots aquests "anti" nominalistes. Ara, soc anti-tripartit PSOEcialista, i evidentment, aixó inclou a Esquerra.
Però anem pel bon camí, al tamburet, ja comencen a fer-li figa dues de les tes potes que el soporten.
Bo dia sr Bohemi; si cuina bé que monti un restaurant, ben montat.
Si he de triar entre ser un poeta mediocre o un Vicepresident fantasma, jo ho tinc clar...
Què tal Josep? això trontolla!!! El PSOE l'acabarà d'ensorrar, per fets o bé per omissió dels mateixos, al temps...
Si, Al, fa goig veure l'inpresentable de'n Castells lamentant-se del finançament i demanant unitat.
Unitat demana!. Recordeu quant a CiU li penjaban la llufa de "victimistes" quant demanaben el mateix?, i aixó que ara, el tripartit, gràcies al pacte del Majestic disposa del doble de calerons!!.
M'han arribat rumors que tenen dificultats per pagar les nómines, és clar, han endollat a tanta gent!!.
Punyent l'article de Saül Gordillo sobre el cas: aquí
Saül Gordillo?.. Humm!. bé, aquest és de la "familia".
Ara us enganxo un comentari de Vilaweb que crec que és el millor i més encertat que he llegit mai sobre ERC (bé, ara és Esquerra), perdoneu, és una mica llarg però val la pena,és el mateix que he enganxat en el blog de Joan Arnera:
EL PERQUÉ DE TOT PLEGAT
riginalment, E nasqué mes com a reaccio que no pas per unir a gent amb una idea comuna (com ara, quan toca tots contra el PP pero ningu sap per a fer que) i aixo, la falta d'idea directora, d'ideologia, l'ha pagat sempre. E sempre ha depengut de la personalitat, o dels interessos, que també, del cap de torn (Puigcercos vol continuar com sigui perque el seu futur a la vida "civil" es mes avait fosc però no perque tingui cap projecte que liderar; Carod abandona la presidencia, el que és un reconeixement de que ja te el que volia del partit, un carrec public, i tambe perque s'ho pot permetre: ell pot tornar a fer de funcionari si al final no li surt be el carrec public). La indefinició i la manca d'objectiu comu han estat la marca de E, que era independentista amb en Macià, gens independentista i amb tocs anarcos amb Companys, liberal amb Hortalà, nacionalista i res mes amb el Sr. Barrera, progre xirucaire amb Rahola-Colom, i finalment socialista clàssica i gens nacionalista (Carod dixit) amb Carod-Puigcercos. Els únics liders de E que han surtit bé del partit són els que han surtit amb els peus pel devant, Macia i Companys, perque els altres han sortit gairebe a trets i d'ells "mai més se n'ha sabut" perque trencaren totalment amb el partit quan es frustrà el seu projecte personal. Si ERC fes, com fan altres partits, una organ consultiu composat pels seus antics liders, el més segur es que la reunió acabes amb morts i ferits, de tant diferents i barallats entre ells com han estat. E te un problema fonamental: no te una linia ideologica, i per això igual pot defensar la independencia que entregar el pais al PSOE segons el que els surti mes rendible als que remenen les cireres. La ambicio personal del cap de torn es la unica guia ideologica de E.
Aquí i ara, i pel que abans he exposat, E és nomes un factor distorsionador de la politica catalana. Certament la marca ERC, no E, te un valor, però la seva indefinició la fa bona per vendre qualsevol cosa. Es, per això, sempre objectiu d'oportunistes i poquesvergonyes que la volen per servir el seu projecte personal de fama i fortuna. Com les empreses que compren la marca de calçotets Kalvin Klein per a vendre colonia, la parella Carod-Puigcercos va comprar una marca amb reputacio d'independentisme per vendre el pais al PSOE i cobrar-ne els rèdits. No es gaire diferent del que feu un famos ex-membre de ERC, Tarradelles, que feu servir el prestigi de la institucio catalana que presidia al exili per a servir el rei d'Espanya aixo si desprès de cobrar els salaris enderrerits. Coses aixi no passen a cap altre partit, hi ha quelcom de podrit a l'arrel de E.
http://forums.vilaweb.cat/www/forum/detall?idcmp=981381&p_edi=General
Sr Bohemi; Saül no va mal encaminat, mercés per l'aportació.
Sr.Josep: M'agradaria que aquest texte no fos cert...però tristament té bastant o molt de verídic.
De totes maneres avui és molt fàcil ser d'Esquerra. Del 36 al 39 (i parlo per la meva familia) No calia ser socialista, ans el contrari; més aviat petit menestral i creure en Catalunya com a nació...Aixó significava condemna de mort, avui significa sopars de clova...Tot ha canviat molt
De socialistes, benvolgut al, del 36 al 39, quasi no n'hi havien a Catalunya, i els pocs que hi havien, els del PSUC se'ls carregaben com mosques. Has sentit parlar de l'Andreu Nin?.
Josep ataques ERC amb la fúria del nou convers al convergencisme.
A tots els partits hi ha quelcom que fa pudor a podrit, a tot el món hi ha gent idiota i a cada casa hi ha un ase, però això no significa que a tots els partits no hi hagi gent bona, ni que a qualsevol lloc del món trobis gent inteligent, ni per descomptat, que algu de casa teva no sigui ruc.
No soc convergent, soc catalá.
I cert, a tot arreu hi ha de tot, però a ERC no la critico per qui hi ha, un per un, individualment, sino per el que fa en el seu conjunt. És la meua llibertat, i mentres m'ho permeti qui mo ha de permetre, ho continuaré fent, fins que ja ERC no pugui fer el que fa.
I és que per a mi, els partits no son un fi, sino un mitjá per servir al pais, i si en contes de servir al pais, se'n serveixen, ja no els hi veig la utilitat.
És cert, a casa meva, fins fa poc, hi havia un ruc que militaba a ERC, que per fortuna, ja ha deixat de ser-ho perque ja no hi milita.
Perque el PSC, és el partit que més mal ha fet a Catalunya en els ùltims 30 anys, però ERC, ja els ha igualat, i només n'ha necessitat 5 d'anys, tot un rècord.
Aquesta és la meua opinió, obviament, que no te perque ser compartida per ningú que no vulgui, però de la que tinc motius objectius per no renunciar-hi.
Deixeu-vos d'hòsties.
Aquí els ùnics que riuen són els de can Psoe. Ciu descavalcada de qualsevol poder i Esquerra desagnat-se a cada comici...
I el país cada dia s'assembla més a Múrcia (sense cap respecte per els Murcians)
Que hem de fer? ¿ens rendim ja i jo tanco el bloc per obrir-ne un de "Toros i Ferias de Abril" i ens estalviem patiments, o reconstruim el país d'una puta vegada.
De fet, els catalans sóm on sóm perquè durant tota la nostra puta història hem estat igual...
De vegades em venen ganes d'empadronar-me a Quintanilla de Onésimo i prohibir als meus fills de parlar català. Me cagu'm déu!
Companys, resistir. Hem de resistir.
Ens sembla que és catastròfic, però fa 50 anys qualsevol de nosaltres, com a mínim, hagués anat a la presó.
S'està germinant un moviment sobiranista, transversal, i nosaltres, modestament, en som una de les puntes de llança.
L'abstenció amaga gent que no vota perquè les opcions que té no els satisfà, que no vol dir que no estigui sensibilitzada amb el futur del nostre país.
Hi ha molta gent jove, nacionalista, que no té en compte històries del passat, que no entèn perquè estem com estem, i és qüestió de temps que això fructifiqui.
Així que ànims, continuem motivats i decidits, que hi ha un futur millor per Catalunya, i nosaltres hi tenim molt a dir.
Benvolgut al,
I qué fem sino resistir?. Perque, malgrat que accepto el poder estar equivocat, avui, per a mi, resistir és enfrontar-se al tripartit, company, i ho faig amb totes les forces, energies i intel.ligencia (o no) que Deu m'ha donat. Ah! que Esquera és catalanista!, bé, és una opinió... que al dia d'avui, mentres sigui el soport necessari i imprescindible perque el tripartit existeixi, perque el pscPSOE ocupi totes les institucions del pais, poso en dubte i no comparteixo.
Malgrat tot, Qintanilla de Onésimo, és un poble bonic, i si t'agrada el bon vi, allá en trobaras tant com vulguis. (prent-ho com un acudit intrascendent sense cap doble intenció)
Benvolguts Josep i Marrameu, la transversalitat és la clau, com molt bé diu en Marrameu.
Ha de creixer la consciència de país, primer de forma transversal, aglutinadora de dretes, esquerra i centre.
No ens podem dividir més, ni en quantitat, ni en temps.
Quan siguem un país normal, amb dret a seient a l'ONU i embaixadors a tot el món ja decidirem si som de dretes, esquerres o ganimedians si convingués...
La transversalitat és la clau
Certament, la transversalitat és la clau.
La campanya electoral, pel pscPSOE, ja ha començat, tot semba indicar que les eleccions, seran més aviat que tard, i com que ja tenen amortitzats a IC-V i a Esquerra, ara es llençaran en tromba a la recerca dels votants i exvotants d'aquests, amb la imatge de que ells son la "centralitat del catalanisme", i com que controlan tots els medis de comunicació, aviat, la transversalitat seran ells... per poc que badem. És el que hi ha, i sino, llegiu el que deia ahir en Montilla a la reunió que va mantenir amb els nous parlamentaris del PSC.
Només hem de demostrar que la seva transversalitat és l'espanyola, no la catalana.
A més, ens donaran armes i moltes...Tindrem els incumpliments en finançamnt i desplegament Estatutari, que per començar no és poc.
Si, Al, i aquí, ens venderan que exigeixen al PSOE el finançament i el desplegament estatutari, com a bons "catalanistes", mentres allá, presumiran de que no ens donen res als insolidaris catalans, i aixó, sense ni despentinar-se ni haver de votar res diferent al Congreso.
Haurán aconseguit la quadratura del cercle.
Publica un comentari a l'entrada