diumenge, d’octubre 10, 2010

Quan la crisi va colpejar amb virul.lència; impagats, reducció de comandes en un 50 o 60%, bancs tancant aixetes i desmoralització en general, el futur inmediat es presentava molt negre.
Retallar despeses amb reducció de plantilla i despeses en general, intentar que els bancs no reduissin els crèdits ja concedits, però mai intentar augmentar-los, buscar clients prou solvents i cobrar per avançat els dubtosos a risc de perdre les comandes... Per posar un exemple; em va tocar reduir el meu sou en un 30-35%, i quan no hi havia prou "cash" aquell mes no cobrava.
Per sort no em vaig escoltar a qui em reconamava endeutar-me més. Avui, he consolidat els llocs de treball, he assegurat comandes  fins d'aquí a un any i aviat necessitaré més personal. Personalment puc dir que d'aquesta tempesta ja n'hem passat el pitjor.

Una cosa puc assegurar: Si hagués augmentat la plantilla, si només hagués reduit en un 5% els sous, si m'hagués seguit endeutant a ritmes desmesurats, si hagués pujat partides pressupostaries en un 10% i si hagués seguit depenent dels morosos avui ja seria al calaix.

Ho vaig fer completament el contrari del que avui està fent el flamant conseller d'Economia el "Doctor" Castells. És clar que jo al seu costat sóc un mindundi... no sóc ni doctor, ni economista, ni conseller, ni psocialistu, ni surto als diaris.
Ell, ha de seguir tractant amb morosos (PSOE), dona un 10% més als partits per la campanya, contracta a nòmina de la Generalitat qualsevol cosa que respiri i tingui carnet d'esquerres o sigui parent d'algú amb carnet, continua contractant caterings a cos de rei per les 49 inauguracions diaries del cordovés i finalment ens vol "col.locar" als catalans -tot apel.lant al nostre sentit patriotic- entre 1000 i 2000 milions d'euros de deute de la Generalitat (empresa en semifallida) a un interés molt "interessant" 4,5%, ja que les entitats crediticies li han barrat la porta (no patiu que les tornarà a amenaçar tal i com va fer amb BS)

Però en Castells i jo compartim interessos comuns. Jo em jugo el meu patrimoni cada dia... i ell també es juga el meu patrimoni.

The Garage Gods; She don't love you anymore