Quan un home sól toreja a cent i pico de tios, alguna virtud ha de tenir.
Advocat del estat, testaferro de les caixes espanyoles durant anys, president d'Endesa, no té un pèl de tonto.
Lluita per qui el paga i lluita bé. Ha sobreviscut a mil i una batalla i ara va de segón de Rajoy, i amb les butxaques plenes, gràcies al seu esforç i dots per el combat.
Segurament ha fet coses malament, se'l deu poder criticar per l'ideologia, però els té molt ben posats.
Per rematar la feina, els seus rivals l'ajuden i molt; Pepiño Blanco, Gaspar Llamazares, Joan Tardà, Laia Cañigueral, Jordi Vilajoana, Magdalena Álvarez...etc. Cap d'ells per separat, ni tots de plegat li farien ombra.
Decididament, si jo fos espanyol, el votaria.
Ja n'hi ha prou d'alts càrregs polítics, que com a màxim mèrit tinguin; l'haver servit cega i submisament els designis del partit. Ja n'hi ha prou d'ignorants governant-nos. Ja n'hi ha prou d'homes sense orgull ni estima personal, Ja n'hi ha prou de mitjaneses, ja n'hi ha prou d'aprenents, ja n'hi ha prou d'abaixar-se els pantalons.
Rivals indignes en: preparació, capacitat, astúcia i ofici l'adjectiven lleugerament -no donen per més-, el descualifiquen, el critiquen. Però cap d'ells li gosaria posar un dit a la boca. S'els menjaria. Són curts, però no tontos.
Si jo fos espanyol, el voldria de ministre.
Small Faces; If I Where a Carpenter
4 comentaris:
En Pizarro, si arriba a lloc, té la capacitat i, probablement, la voluntat d'inflingir un mal incalculable al teixit econòmic de la nostra nació.
Si treballes o vius a Catalunya i votes a aquest tipus, t'estàs posant la soga al coll.
Això és un joc de Polis, Madrid - Barcelona, Esparta - Atenes. No sé jo si ja arribat el nostre desastre de Siracusa.
Molt grans els S.F.!
Bones ton.
El mal incalculable ja és fet. Catalunya ja no és atractiva per les inversions.
No dic enlloc que pensi votar a Pizarro i conec bé les seves intencions (les del PP).
Però Pizarro és l'exemple clar del que no tenim aquí. No podem posar a dirigir el país a un mestre d'escola, a un submis de l'aparell del partit sense ofici ni preparació o a un antisistema. Com tampoc ens podem queixar, ni pretendre guanyar cap guerra de les polis -com dius tu-, amb la classe política actual a Catalunya.
mentre a Madrid els defensen taurons, aquí ens preocupem per el "Fen-Xui" a les oficines de la Generalitat...
La guerra està perduda i el pitjor de tot és que no estem preparats per la gran crisi que ja arrassa empreses.
Steve Marriot, un dels més grans, sense dubtar-ho.
Salut company i agafat fort que venen revolts...
cent i pico. EN TOT CAS SERIA cent i escaig, no?
Si, ja ho sé que en català normatiu s'ha de dir: cent i escaig. Però en aquest cas em sonava forçat.
I la forma "i pico" és molt usada i corrent, no precisament al Baix Llobregat, ni tampoc a Can Pompeiu Fabra.
Si us he provocat un mal d'ulls insoportable, us demano perdó.
Si busques bé en trobaràs a cabassos com aquesta i de pitjors, és el que té ser un mindundi.
Publica un comentari a l'entrada