La meva avia Mercè té 96 anys i pateix això que ara s'anomena "una gran dependència". Produida per una enfermetat degenerativa que està molt de moda avui.
Els seus fills varen presentar una sol.licitud d'ajuda, per la gran despesa que suposa tenir cura d'ella, tot aprofitant les noves lleis i prestacions que anuncien a bombo i platerets els nostres governs progressistes
Avui hem rebut la contestació del Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. Signada per l'il.lustríssim Cap del Servei de prestacions, en: Josep Lluís Benet i Vidal, i diu així.
...//RESOLC
CONCEDIR la prestació per al manteniment de despeses de la llar per a determinats col.lectius, amb un import mensual de 40,00 euros, amb data d'inici d'efectes de 01/01/2006.
EXTINGIR l'ajut assistencial per cònjuge supervivent que percebia ja que la nova prestació substitueix aquest ajut.//...(-165€)
El total de la l'ajuda és de: -125€ de la miseria que ja cobrava.
Abrumats per la fel.licitat i la joia, la familia, en reunió extraodinaria a casa del fill gran hem decidit per unanimitat: entregar els nostres cossos i les nostres ànimes a la causa del progressisme social i sostenible, que avui ens és tan generós.
Han fiat a l'avia 3125€, que ara els haurà de retornar molt gustosament. Ja que la llei es retroactiva des del 01/01/2006(segons diu la lletra de l'autoritat competent)
Fets, no paraules. Aquest Govern actúa en les polítiques socials com no ho havia gosat fer ningú. Amb valentia,"desparpaj", amb gonadísme i cossos cavernosos.
Sí senyor!!
Tell-Tale Hearts, Crawling back to me -possiblement una de la millors cançons del món-
3 comentaris:
Molt fort.
Noi, si tens proves documentals (cartes oficials, estractes bancaris,notificacions de la conselleria...), posa't ara mateix en contacte amb la premsa,la ràdio les tv's (si cal amb antena 3, aquests es complauen en esbombar les misèries del tripi a la mínima que poden i, si els dones munició, els faltarà temps).
He tingut tres avis amb aquesta malaltia i sé que comporta una despesa econòmica molt forta per la família.
Per desgràcia aquest tema ens ha tocat de viure'l de prop a moltíssima gent. Vull dir, que si fas públic aquest cas, s'aixecarà una onada d'indignació i solidaritat que pot ser espectacular.
Fot canya als xupòpters!
-Bon dia Sr. Bohemi. Si, déu ni do, quina putada. Així és la vida: uns patim i els altres patam.
-Bones Sr. Ton. La idea ja m'havia passat per el cap, però prefereixo no haver de molestar gaire a l'avia. Tot i que la documentació és apunt de solfa... i no se sap mai, ara la pilota és en el teulat de l'administració en forma de queixa i renuncia del "ajut" -espero que Correos hagi sigut puntual-.
De moment aquest escrit des que el vaig penjar ja ha sigut llegit per una cinquantena de persones.
També, el nom del funcionari en qüestió ha quedat retretat per la posteritat al Google.
I disculpa si discrepo d'aixó que dius de l'onada d'indignació popular. El PSOE presenta un sofà i guanya.
Ja veurem com va el tema...
Fins molt aviat a tots dos, i gràcies amics.
Publica un comentari a l'entrada