NACIONALISMES PERIFÈRICS

L'època pre-electoral necessita del pim, pam, pum. Com sempre, l'ase dels cops és el que els espanyolistes presenten com: els nacionalismes.
A Espanya dir "nacionalismes", vol dir: Tota aquella gent de la perifèria castellana, que de forma burda, deshonorable i traïcionera pretenen la desaparicó de la nació espanyola. I que el seu ùnic objectiu és l'enriquiment personal mitjançant l'engany, la mentida i l'egocentrisme. Sense fer diferència, aquí s'hi engloben; bascos, catalans i gallecs. Total, tots són igualment despreciables en objectius, mitjans i finalitat.

Les hemeroteques estan amarades de frases insultants, menyspreus, falsetats i demés recursos de desprestigi als "diferents".
Els espanyols no estalvien adjectius pejoratius per qualificar aquesta plaga, aquesta prova de fe que déu els ha posat.
Un mal menor de la democràcia espanyola, un peatge que han de suportar els "democrates".

Però aixó s'ha d'acabar.
Prous concessions es varen fer en la Constitució, com perque ara s'hagin d'ampliar els "privilegis" a aquesta colla de fariseus, que no paren de demanar.
La hiperrepresentativitat i el condicionament de la política espanyola a aquets nacionalismes no pot supeditar als dos grans partits en les seves polítiques d'Estat.
Tal i com passa sovint es comencen a alçar veus per treure representativitat parlamentaria a aquests egoístes platejaments.
Un 5% del vot a tot l'Estat seria el llistó per obtenir representació parlamentaria.

I, és que ja n'hi ha prou d'abusar de la bona fe dels "democrates".

Tim Rose; Morning Dew