Jo, que provinc d'una familia de gent que van donar molt a ERC; patiments, valentia, exili, perdua de bens, sang i fins i tot la vida en el temps de guerra. Gent que eren petits menestrals, treballadors, amants del seu país.
Me la considero patrimoni familiar, n'he sigut votant però avui em fa venir arcades.
Com aquella casa, petita i vella que et deixen els avis. Cau a trocets i no disposes de recursos per restaura-la, i aixó et consumeix. Acabes mal venent-la per fer veure que ha mort amb l'avi Quim.
Un dia, els actuals dirigents varen decidir que preferien ser esquerra progressista abans que republicans de Catalunya. Aixó, els va alinear amb la banda més espanyolista del socialisme al país.
S'aixoplugaven tots plegats sota la cova del "progressisme", en la que tot hi era permés.
La bacanal era amanida.
Apujades de sous d'un 40%, al presidir les abans tant "odiades" Diputacions. Entrega de tot el poder del país als socis espanyolistes. Acceptació del espoli fiscal per fets, no per paraules. Vacil.lacions. Vexacions com la de Puigcercós i la bandera. Desidia en temes com educació, sanitat, infrastructures... etc, etc.
I per mi, la pitjor. L'entestament de voler separar entre catalans de dretes i d'esquerres.
Tot plegat, una gran decepció.
De cares al present i al futur decepció. No es veuen per enlloc síntomes de millora substancial. I pensant en l'avi Quim, rencor. Rencor, pensant en tot el que ell va arriscar i pedre, i que avui s'estan polint aquets massafarts.
Jones and the Joneses; The Way It is
2 comentaris:
ERC ens ha decepciunat a tots no solament a tu!! al menus hi ha algun partit independista de veritat el Partit Republica catala
És una opció.
Però la sobirania de Catalunya no l'aconseguirà un partit tot sol. Hi hauria d'haver una communió entre els diferents partits.
I amb ERC de cul a tot el que no sigui progre, és impossible.
Molta sort al PRC.
Publica un comentari a l'entrada